bloc fotodenatura

Retratar la natura amb respecte, seny i discreció

2012-01-19T18:44:00.001+01:00

Els darrers anys ha augmentat espectacularment el nombre de persones que s'han aficionat a la fotografia de natura a les Illes Balears. Aquest augment en el nombre de practicants ha vingut acompanyat d'algunes pràctiques poc compromeses amb la declaració de principis i de conductes bàsiques del codi ètic de fotografia de natura reconegut per l'AFONIB i per totes les Associacions i Societats relacionades amb la fotografia de natura a l'estat espanyol.

La fotografia de natura, com a qualsevol activitat que es dur a terme en un entorn natural, comporta sempre una intrusió en la natura i, inevitablement, es poden causar molèsties als éssers vius. La fotografia de natura, a diferència de la caça fotogràfica, és una especialitat fotogràfica que implica el domini de les tècniques fotogràfiques, un bon coneixement de les espècies o indrets a retratar, un domini de les tècniques no perjudicials d'aproximació o d'atracció dels animals i un respecte escrupulós per aquestes espècies i paisatges.

FOTÒGRAFA RETRATANT LA POSTA DE SOL

Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador.

Per fer-ne una comparança imaginau la feina d'un fotògraf esportiu; aquesta persona ha de tenir un domini del seu material fotogràfic i de les tècniques fotogràfiques, però també ha de conèixer perfectament la pràctica de l'esport que retrata: on pot situar-se i on no ho pot fer, en quin moment pot apropar-se a un determinat esportista, quan pot fer servir il·luminació artificial, quan pot canviar de posició, com i quan ha de sol·licitar els permisos per accedir als estadis, etc... De fet quan més coneixements tengui d'una determinada pràctica esportiva més possibilitats tindrà d'obtenir grans fotografies. Dit d'una altra manera: domina la fotografia, és coneixedor de l'esport i, a més, sap on hi ha el límit per aconseguir les millor imatges. Cap bon fotògraf esportiu envairà l'espai de joc o s'atrevirà a obtenir imatges dels esportistes en els vestidors, per posar-ne un exemple.

Doncs el mateix es demana a la persona que desitgi retratar la flora, la fauna o els paisatges; un respecte escrupulós per la vida i la tranquil·litat dels éssers vius i per la conservació dels paisatges, molt especialment si es tracta d'espècies en perill o d'espais naturals protegits.

Darrerament he estat testimoni o he rebut informació de diferents actuacions, que no tenen en consideració els criteris establerts en el codi ètic de fotografia de natura. Actuacions en les quals sembla que l'objectiu únic de qui les dur a terme -un fotògraf A LA natura- és l'obtenció d'una determinada fotografia sigui com sigui i costi el que costi, en perjudici de la pràctica autèntica de la fotografia DE natura.

Estic convençut que determinades actuacions són fruit del desconeixement i no d'una mala fe. Internet ha posat a l'abast de qualsevol persona centenars de fotografies de gran qualitat que animen a obtenir-ne de semblants (per ventura també ens hauríem de plantejar quines imatges penjam a internet) sense reparar que darrera de moltes fotografies de natura hi ha un treball previ molt important a l'obtenció de la imatge (consulta a experts i/o a científics, treball de camp, sol·licitud de permisos, documentació...).

CAÇADOR D'IMATGES

Reflex digital a ISO 500. 400mm f/4 IS USM i duplicador 1,4x.

Des d'aquest espai m'agradaria iniciar una campanya d'adhesió a les bones pràctiques en la fotografia de natura a les Illes Balears (pots deixar el teu comentari en aquest bloc) i l'oferiment per informar, formar o explicar allà on sia el perquè de la necessitat d'assumir el codi ètic de fotografia de natura.

Retratar a Mallorca

2012-01-13T10:03:00.021+01:00

FOTÒGRAF RETRATANT UN AGRÓ BLANC GROS A SANIBEL ISLAND

Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6 .Trípode.

Fa temps que estic convençut que Mallorca és el pitjor lloc del món, o si més no un dels pitjors, per a la pràctica de la fotografia de natura, especialment pel que fa referència a fotografia de fauna i de paisatges.

Qui hagi viatjat amb la finalitat de retratar el món natural haurà descobert les oportunitats que ofereixen altres indrets del planeta d'obtenir bones fotografies de natura amb moltíssimes més facilitats i en moltíssim menys temps i esforços que les obtingudes a Mallorca.

Crec que els companys i companyes que es dediquen a la fotografia de natura a Mallorca són posseïdors d'una gran capacitat per treballar en les pitjors condicions i de captar amb facilitat moments clau de la vida i dels comportamentsde la fauna salvatge. Ho possen de manifest els materials de fotògrafs illencs que record haver vist recentment que han visitat zones de Finlàndia, Sudàfrica, Namíbia, Brasil, Alaska o de diferents indrets de la península Ibèrica.

Un viatje recent a Florida (EEUU), concretament a la zona del golf de Mèxic, m'ha fet veure la manera tan diferent de poder treballar dels fotògrafs locals en comparació amb nosaltres. Qualsevol sessió fotogràfica esdevé molt profitosa tant pel nombre d'espècies observables com pel nombre de bones imatges que es poden aconseguir.

Retratar algunes espècies d'aus presents a Mallorca o de semblants, obtingudes sense cap tipus d'amagatall ni camuflatge, a molt curta distància, sense molèstia aparent en els animals i amb altres persones presents en el mateix indret resulta molt gratificant per algú acostumat a veure com a Mallorca els animals fugen massa sovint de la presència humana.

STERNA MAXIMA - Venice beach

Reflex digital a ISO 200. 300mm f/2,8 amb duplicador 2X. Trípode. Visor d'amgle.

ÀGUILA PEIXATERA - Pandion haliaetus- Estero Bay

Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6.Trípode.

BUTEO LINEATUS - Corkscrew Swamp Sanctuary

Reflex digital a ISO 200. 300mm f/2,8 amb duplicador 2X. Trípode.

TRINGA - Sanibel island

Reflex digital a ISO 400. 50-500mm f/5,6-6,3. Trípode. Visor d'angle.

Calendari 2012

2011-12-25T11:49:00.007+01:00

Viatges Manacor acaba d'editar un calendari amb dotze fotografies en blanc i negre que he tengut la sort de poder realitzar en alguns dels meus viatges recents.

Vaig rebre la proposta d'il·lustrar aquest calendari i optàrem pel blanc i negre com a forma de mostrar algunes de les experiències viscudes viatjant per lliure amb una càmera fotogràfica com a part de l'equipatge.

Fa anys que planific viatges a diferents indets del món que tenen per objectiu principal la realizació de fotografies de natura. Viatges que neixen de la il·usió per conèixer altres indrets del planeta -fugint sovint de les zones més turístiques- i que sovint es materialitzen gràcies a la professionalitat del personal de Viatges Manacor, especialment den Jaume Febrer amb qui tenc la sort de compartir la passió per viatjar i amb qui vos recoman contacteu si voleu viatjar al vostre aire de forma segura.

TEMPORAL A L'ALGARVE (Portugal)

Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6 .Trípode. Disparador de cable.

ZEBRES (Namíbia)

Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6

EILEAN DONAN (Escòcia)

Reflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6

Amb la maleta feta a punt de partir cap a Florida vos desig el millor per al 2012.

Dragó

2011-11-25T18:10:00.002+01:00

Fa uns dies s'ha clausurat l'exposició que l'AFONIB ha realitzat a Inca coincidint amb el Dijous Bo.

En aquesta exposició hi he participat amb la fotografia que podeu veure en aquesta entrada. Es tracta d'una imatge d'un dragó Tarentola mauritanica realitzada aquest passat estiu en un dels fanals de l'entrada al Santuari de Cura, en el puig de Randa.

DRAGÓ - Tarentola mauritanica
Reflex digital a ISO 800. 600mm f/5,6 .Trípode. Disparador de cable.

El dragó, com bé sabeu, és un rèptil que s'ha especialitzat en la captura d'insectes dels voltants dels punts artificials de llum. Casualment una nit del mes d'agost vaig observar com diversos exemplars de dragó s'alimentaven de papallones nocturnes i, davant la mirada encuriosida d'un bon nombre de turistes allotjats en el santuari, vaig fer diverses fotografies amb la idea de donar èmfasi a l'espectacular coloració de la llum del fanal i a cercar una composició el més original possible.

Panning

2011-10-27T18:02:00.000+02:00

El panning és un efecte fotogràfic especialment interessant en fotografia d'aus en vol perquè permet transmetre sensació de moviment i de velocitat.

ESBART D'ESPLUGABOUS - Bubulcus ibis
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM + duplicador 1,4X.Trípode.

f/5,6 - velocitat d'obturació de 1/30
© Miquel Àngel Dora

La tècnica per aconseguir un efecte de panning consisteix en:

1.- Muntar un teleobjectiu sobre un trípode.

2.- Seleccionar una velocitat d'obturació lenta. Provau amb 1/30 (caldrà anar fent proves en funció de la llum i de la velocitat del subjecte a retratar).

3.- Situar-se paral·lels al desplaçament del subjecte.

4.- Fer servir l'enfocament automàtic.

5.- Seguir el desplaçament del subjete intentant mantenir-lo dins un lloc concret de l'enquadrament, disparar, seguir el moviment del subjecte, tornar a disparar i així tantes vegades com considerem oportú. Es tracta d'intentar seguir pel visor de la càmera el desplaçament de l'ocell disparant la càmera.

L'èxit d'una bona fotografia consisteix en poder veure el més nítid i enfocat possible el subjete principal de la fotografia amb un fons borrós interessant.

Au idò, comprau un sac de paciència i a provar-ho!

Curs de fotografia d'aus

2011-08-31T17:02:00.000+02:00

Els propers dies 15, 22 i 23 d'octubre impartiré un curs de fotografia d'aus amb l'amic i naturalista Pere Vicens.

Aquesta pot ser una bona ocasió per a aquelles persones que s'han iniciat o volen iniciar-se en la fotografia d'aus.

El curs compte amb la col·laboració del GOB, NATURAL HISTORY SERVICES, l'STEI-i i de l'AFONIB.

Curs recomanat per l'Associació de fotògrafs i filmadors de natura de les Illes Balears

Teniu més informació d'aquest curs a:

www.fotodenatura.com/curs

Cita

2011-08-30T10:06:00.000+02:00

Tramuntana, patrimoni de qui?

Llums d'agost

2011-08-18T17:19:00.000+02:00

Algunes fotografies dels darrers dies amb la llum com a protagonista, en un moment de l'any en el qual es fa molt i molt difícil aconseguir alguna fotografia de paisatge interessant: sense turistes, sense avions, sense vaixells, sense cotxes, en silenci...

FAR DEL CAP BLANC
Reflex digital a ISO 250. 17-35mm f/2,8 Intervalòmetre.Trípode.

Combinació de 23 fotografies.
© Miquel Àngel Dora

CREPUSCLE
Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8 Trípode.

CIM DEL GALATZÓ
Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6. Trípode.

Nova guia d'amfibis i de rèptils.

2011-08-01T09:52:00.021+02:00

L'amic Albert Masó i en Manel Pijoan acaben de publicar una guia d'amfibis i rèptils que, ben segur, satisfarà les necessitats d'informació dels fotògrafs de natura i dels naturalistes en general.

Aquest gran obra de 850 pàgines inclou l'estudi més complet i actualitzat de tots els amfibis i i de tots el rèptils de la Península Ibèrica, les Illes Balears i Canàries.
Assessorada per catorze herpetòlegs especialistes en els diferents grups inclou tota la informació necessària per a la identificació ràpida i precisa de qualsevol exemplar en el camp.
A més de 1500 fotografies hi ha 110 mapes de distribució i 120 dibuixos i espectogrames.
Inclou un CD amb els cants de 21 espècies d'anurs.

He tengut la sort de poder col·laborar fotogràficament en aquesta guia amb alguna de les meves imatges.

ANFIBIOS Y REPTILES DE LA PENÍNSULA IBERICA, BALEARES Y CANARIAS.
NUEVAS GUÍAS DE CAMPO
Masó A., Pijoan, M.
ISBN 9788428213684
Editorial Omega (2011)

Cita

2011-06-20T18:07:00.003+02:00

Retallar imatges

2011-06-04T19:15:00.007+02:00

Fa dies que, casualment, he coincidit a parlar amb diversos fotògrafs de natura sobre l'excés de retall que sovint s'aplica a determinades fotografies de fauna per tal d'obtenir imatges més espectaculars o, simplement, de subjectes més grans o aparentment més propers.

El retall o reenquadrament de fotografies de natura permet obtenir imatges ben compostes, eliminar elements no desitjats, centrar l'atenció sobre el subjecte principal o redreçar una imatge lleugerament torta, entre d'altres.

Pens que massa sovint el retall modifica en excés la realitat fotografiada, tant que, fins i tot podem obtenir una nova imatge que poc o gens té a veure amb la fotografia original. Aquest retall excessiu de la fotografia original permet mostrar -sobretot a intenet- imatges espectaculars que poden semblar mostrar un domini tècnic i/o compositiu de la persona que ha manipulat la imatge original.

El reenquadrament de fotografies d'aus és sovint utilitzat per alguns fotògrafs per obtenir imatges que poden fregar la perfecció.

M'he permès "enganar-vos" mostrant tres fotografies retallades, per a mi, en excés. Ara, però, em toca mostrar la realitat captada per la meva càmera...els originals.

LLAMBRITJA
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM

ESTORNELL NEGRE
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Trípode.

VOLTOR NEGRE
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Duplicador 1,4X. Trípode.

No considerau que, en aquest casos, seria bo que qui retrata ens digués que es tracta d'un retall important?
No considerau que és bo que el fotògraf de natura comparteixi amb l'espectador les imatges de les veritats de les qual ha estat testimoni?

Esper no haver ferit la sensibilitat de cap fotògraf o fotògrafa de natura, no és la meva intenció. Salut i fotos!

Cita 15M

2011-05-22T19:30:00.000+02:00

Territori Sól·lera

2011-04-29T17:45:00.000+02:00

SÓL·LERA - Emberiza calandra
Reflex digital a ISO 400. 600mm f/5,6. Duplicador 1,4x. Trípode.

Poc abans de festes vaig realitzar algunes filmacions i diverses fotografies d'un aucell característic de les zones agrícoles: la sól·lera Emberiza calandra. Aquest emberízid de complexió robusta, molt comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident. De mida apreciable (18 cm) té un color marronós, llistat per damunt i per davall, sense blanc a les ales ni a la coa. Té el bec i les potes grogosos i no és gens difícil veure'l volar amb les potes penjants.

Al llarg de tres curtes sortides a un indret proper a Vilafranca vaig obtenir un material gràfic que he considerat oportú mostrar en format d'audiovisual. Un material aconseguit prop de casa, des de dins un cotxe i sense invertir-hi massa temps.

Cita

2011-04-11T15:33:00.001+02:00

Vista des del Puig den Galileu

Taller de fotografía d'orquídies a Mondragó

2011-03-28T16:57:00.000+02:00

Fotografía de grup dels participants en el taller de fotografia d'orquídies organitzat pel Parc Natural de Mondragó.

Nuclears? No gràcies.

2011-03-21T19:25:00.000+01:00

www.yosoyantinuclear.org

Avaluació taller de classificació i revelat de fotografies

2011-03-15T16:07:00.000+01:00

El passat dissabte dia 12 finalitzà el taller de classificació i revelat de fotografies amb Lightroom que he impartit a Manacor.

Durant el taller he intentat mostrar el procediment que seguesc en la classificació i el revelat de les meves fotografies donant una visió allunyada de la manipulació exagerada de les imatges.

La sort, de nou, ha fet que hagi pogut impartir aquest taller amb fotògrafs i fotògrafes il·lusionats i motivats per aprendre.

PROCESSIONÀRIA DEL PI - Thaumetopoea pityocampa

Reflex digital a ISO 200. 60 mm f/2,8.

Els darrers mesos sembla que l'oferta de cursos i tallers de fotografia de natura ha esclatat a les Balears. Esperem que sigui en benefici no només d'aquesta activitat sinó especialment de la natura.

Cita

2011-02-16T17:22:00.001+01:00

Una fotògrafa que vos recoman, la Nevada Wier.

Taller de revelat i classificació de fotografies

2011-02-09T17:31:00.000+01:00

Per si és del teu interès tens més informació a:

http://www.fotodenatura.com/curs

Sorpresa

2011-02-02T17:28:00.000+01:00

GORG BLAU
Reflex digital a ISO 400. 18-200mm f/3,5-5,6. Filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

Diumenge passat vaig fer una fotografia del Gorg Blau sense adornar-me que hi compareixia una persona. Una vegada revelada la imatge la vaig descobrir just a la vorera de l'aigua, solitària, donant una referència inmillorable de les dimensions de l'entorn retratat.

Feia dies que cercava alguna imatge en el meu arxiu per iniciar una nova secció en aquest bloc combinant una fotografia en blanc i negre amb alguna cita interessant. Mel d'abella! La fotografia s'adapta a allò que cercava.

Composició digital

2011-01-14T18:39:00.001+01:00

Molt de tant en tant tenc el costum de dedicar estones a realitzar algunes composicions en base a fotografies realitzades a la natura i que, posteriorment, intent muntar amb més o menys encert.

El muntatge d'avui correspon a una sèrie de fotografies fetes a baixa velocitat d'obturació, en aquest cas a 1/15, per tal d'obtenir un fons desdibuixat i un subjecte principal mínimament reconeixible.

AGRÓ GRIS - Ardea cinerea
Reflex digital a ISO 400. 600mm f/5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

A partir de sis fotografies he muntat la imatge que teniu a continuació -us recoman clicar sobre la imatge per veure-la a una mida més gran- amb intenció de mostrar el vol d'un agró gris a S'Albufera.

EL VOL DE L'AGRÓ GRIS
Muntatge digital de 6 fotografies amb Photoshop CS5. 160 x 27,6 cms a 300 ppp.
© Miquel Àngel Dora

Cel, estels, boira i llums

2011-01-09T12:27:00.001+01:00

Fa vent. Massa vent per poder treballar amb teleobjectiu. Una mar de núvols baixos està situada al sud de Mallorca. El sol es pon. Els núvols avancen cap al centre de l'illa. Cel, estels, nuvols baixos i les llums dels nuclis urbans es mesclen. L'ambient es força humit. L'equip es banya. Una tímida il·luminació provinent de la lluna permet treballar sense frontal. El dia es fa nit. Una imatge...

BOIRA I NIT
Reflex digital a ISO 800. 35-70mm f/2,8. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

Fotografia científica

2010-12-01T16:52:00.001+01:00

He considerat que podria interessar donar a conèixer una disciplina de la fotografia ben poc coneguda i que, des del punt de vista de la fotografia de natura, ens permet abordar tota una sèrie de noves possibilitats d'especial atractiu.

L'amic Luis Monje és el millor fotògraf que conec especialitzat en fotografia científica. Ell mateix ens mostra la seva feina en el gabinet de fotografia científica de la universitat d'Alcalà.

Recull de sensacions

2010-10-31T19:09:00.012+01:00

Just acabat el Curs avançat de fotografia de paisatges que he impartit amb l'amic Marcos Molina, potser un bon moment per mostrar algunes fotografies del que ha estat un nou curs de fotografia de natura.

CERCANT UN BON PUNT DE VISTA
Reflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

CONCENTRATS
Reflex digital a ISO 200. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

Durant tres intenses jornades hem intentat oferir una visió molt personal del que pensam que és la millor manera d'abordar la fotografia de paisatge natural. Ara ens queden les fotografies que hem pogut obtenir i, sobretot, un bon grup de noves amistats que ben segur retrobarem en algun racó solitari de l'illa.

CAP EL PLA
Reflex digital a ISO 200. 80-200mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

PINS
Reflex digital a ISO 200. 80-200mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

DE S'ALCADENA AL CAP FARRUTX
Reflex digital a ISO 200. 80-200mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

ROMANÍ
Reflex digital a ISO 100. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

LA SERRA
Reflex digital a ISO 200. 80-200mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

Curs avançat de fotografia de paisatges

2010-09-15T18:57:00.000+02:00

Els propers dies 23, 24 i 30 d'octubre de 2010, el company Marcos Molina i jo mateix, tenim previst tornar a impartir un CURS AVANÇAT DE FOTOGRAFIA DE PAISATGES (el mateix que realitzàrem el febrer i març de 2009).

En aquest curs -dirigit a persones que coneixen bé el funcionament del seu equip fotogràfic i que desitgen aprendre les tècniques avançades per tal d'obtenir millors fotografies de paisatges- tractarem, entre d'altres, els continguts següents:
Material fotogràfic ideal per retratar paisatges. Accessoris fotogràfics. Equip i seguretat. Tècniques fotogràfiques. Entendre la llum. Composició d’imatges. Elements del paisatge.

Hem organitzat el curs amb una part teòrica (12 h. aprox.) i tres sessions pràctiques en les quals intentarem que els participants treballin en tres ambients naturals diferents aplicant els conceptes teòrics abans esmentats.

Teniu més informació del curs a : http://www.fotodenatura.com/curs

Tractament digital d'imatges (i 4)

2010-08-06T19:13:00.006+02:00

M'agradaria dedicar una darrera entrada al tema del tractament digital de fotografies de natura tenint ben clar que aquest és un tema força complicat i que només el pas del temps pens que clarificarà fins a quin punt una fotografia pot ser revelada pel seu autor sense entrar a considerar-se com a un revelat excessiu o inclús com a una manipulació de la realitat.

ES CANONS
Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.

L'objectiu inicial de les entrades dedicades en aquest tema no ha estat altrra que intentar definir o emmarcar què pot considerar-se revelat bàsic en fotografia de naturalesa i què ultrapassa un revelat més o menys correcte i es converteix en manipulació o en una modificació substancial de la realitat que els nostres ulls han pogut captar en el moment de realitzar una determinada fotografia de natura. Clarificar aquests aspectes pot ser especialment important a l'hora de definir les bases d'un concurs de fotografia de natura, una exposició col·lectiva, una obra impresa de contingut naturalístic...

El revelat digital bàsic d'una fotografia de natura en color pens que s'ha de basar en l'ajustament dels paràmetres següents:

Nivells (lluminositat) de tota la image: exposició, recuperació, negre.
La brillantor i el contrast de tota la imatge: curva de tons.
Saturació de color i intensitat de tota la imatge.
Balanç de blanc segons les condicions reals de llum quan es va fer la fotografia.
Enfocament (nitidesa).
Reenquadrament que no impliqui eliminar més d'un x% de la fotografia original.
Redreçar un horitzó tort.
Eliminació de les taques de pols del sensor.
Les correccions de l'aberració cromàtica i del vinyeteig.
L'ajustament del perfil de la càmera.

Crec que superen el concepte de revelat digital bàsic totes les accions següents:

L'eliminació d'elements (p.ex. eliminar branques que distreuen, fils elèctrics, torres de telefonia, avions, vaixells, deixalles, senyals, edificacions...)
Afegir elements naturals o artificals.
L'aplicació de filtres digitals o plugins de qualsevol tipus.
La correcció de la distorió o de la perspectiva.
El desenfocament selectiu d'alguna part de la fotografia.
La combinació de diferents fotografies amb enfocaments diferents per obtenir una imatge amb major profunditat de camp.
El processat de vàries imatges -amb software específic- realitzades amb diferents valors d'exposició per tal d' obtenir una fotografia de millor rang dinàmic. (HDR)
Les exposicions múltiples efectuades amb la càmera que modifiquin la realitat (p.ex: situar una lluna allà on no és possible que hi sigui).

Tenc dubtes sobre si considerar revelat bàsic els ajustaments següents:

L'eliminació del renou mitjançant software específic o per superposició de vàries fotografies.
El revelat per zones només en fotografia de paisatge natural.
L'enfocament selectiu.
La combinació de dues o més imatges de paisatge sense fer servir programes específics (HDR) per tal d'obtenir una fotogafia amb millor rang dinàmic.
La realització de panoràmiques mitjançant software específic.
La saturació i canvis de color parcials de la fotografia: to, saturació i lluminància.

Una fotografia de natura revelada aplicant més paràmetres que els considerats "bàsics" pot ser considerada una obra d'art des del punt de la fotografia no naturalística però crec que no pot tenir la consideració de document naturalístic. Si la fotografia és de natura el revelat pens que hauria de ser limitat. Si la fotografia no és de contingut naturalístic això ja és una altra història...
Ben segur els que heu arribat a llegir fins aquí us plantejareu molts dubtes, com jo mateix, vegem si entre tots i totes ens ajudam a clarificar-los.

Tractament digital d'imatges (i 3)

2010-07-26T18:28:00.000+02:00

Aquests darrers dies he parlat amb alguns companys fotògrafs, alumnes de fotografia i seguidors del bloc que m'han fet diferents comentaris sobre el tema del tractament digital d'imatges. Tothom coincideix que resulta molt difiícil establir uns límits en el tractament digital de fotografies de natura però també coincideix en afirmar que, en ocasions, manipula les seves fotografies per millorar-les d'una manera o d'una altra.

Pel que hem parlat sembla que ens costa contar com hem tractat les nostres imatges després de fer click i d'introduir-les al nostre ordinador per revelar-les amb el programa que més ens satisfà.

La fotografia que teniu a continuació s'ha fet recentment en un viatge a les Illes Lofoten. Mentre dinàvem d'un entrepà un grup de gavines ens teniu l'ull posat al damunt esperant que algun bocí de pa pogués caure a terra.

Vaig agafàr un objectiu gran angular amb la intenció de realitzar alguna imatge de les gavines baixant ràpidament sobre mi situant-se a poc més de mig metre. Disposava de poca llum i per això vaig ajustar la càmera a ISO 800, vaig posar l'enfocament en manual i el motor de la càmera a màxima velocitat per tal d'obtenir el major nombre possible de fotografies bones.

GAVINES

Reflex digital a ISO 800. 17-35mm f/2,8.

En aquests tipus de situacions cal disparar sense massa miraments per poder comprovar després si s'ha obtingut alguna imatge de qualitat o bé optar per combinar diverses imatges en una sola tenint present en el moment de la realització de les fotografies com es farà la manipulació posterior.

Ara només vos queda pensar (i comentar) si es tracta d'una imatge original o d'una manipulació informàtica ;-)

Tractament digital d'imatges (i 2)

2010-05-14T18:51:00.003+02:00

Seguint amb l'entrada anterior he revelat i manipulat algunes fotografies meves aplicant diferents tècniques informàtiques. Les imatges superiors han estat retocades -al meu entendre- en excés. Les imatges inferiors corresponen als arxius obtinguts amb la càmera (RAW passats a JPG), sense cap revelat posterior o amb un revelat bàsic.

Pel que fa al tractament informàtic he de dir que no he dedicat més de 10 minuts a revelar cada una de les imatges manipulades.

Per evitar dubtes deixar clar que totes les fotografies s'han fet a la natura .

I la meva pregunta és: Des del punt de vista exclusivament de la fotografia de natura, considerau acceptables aquestes manipulacions?

Fotografia 1: Era de dia i ara és de nit.

MUSSOL REIAL - Asio otus

Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Trípode.

Fotografia 2: Feia nosa.

ORQUÍDIA - Orchis italica

Reflex digital a ISO 200. 50-500mm f/4-5,6. Tub d'extensió Trípode.Reflector.
© Miquel Àngel Dora

Fotografia 3: Millorar un paisatge.

PUIG DE SA RATETA

Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Filtre polaritzador.

Fotografia 4: D'horitzontal a vertical.

AVISADORS - Himantopus himantopus

Reflex digital a ISO 250. 50mm f/4 IS USM . Duplicador 1,4x.

Tractament digital de fotografies

2010-05-05T10:55:00.012+02:00

La lectura d’un article publicat a Fotonatura.org i de diverses notícies (1) aparegudes a Internet sobre excessos en el retoc de determinades fotografies, m’ha duit a iniciar la redacció d’alguns posts dedicats al revelat digital de fotografies de contingut naturalístic amb la intenció d’encetar un debat sobre aquest tema i d’intentar arribar a definir un codi ètic del tractament digital de fotografies del món natural.

Per ventura el més senzill serà començar per definir que es considera acceptat per la comunitat fotogràfica com a tractament bàsic, tradicional o purista. La resposta la podem trobar en les bases dels concursos internacionals de fotografia naturalística.

S'accepten com a ajustos bàsics aquells que afectin a:

Nivells (lluminositat).
Contrast.
Saturació de color.
Balanç de blanc.
Enfocament (nitidesa).
Reenquadrament.

Sempre que no modifiquin el missatge original de la fotografia.

Al meu entendre caldria afegir un ajustament bàsic més: la possibilitat d'eliminar les taques de pols del sensor.

PARC NACIONAL DE TRIGLAV (Eslovènia)
Reflex digital a ISO 100. 10-20mm f/4-5,6. Filtre polaritzador. Trípode. Disparador.

Ajustament de nivells, saturació i enfocament.
© Miquel Àngel Dora

Fent una recerca a internet trobam que la GDT, l'Associació de fotògrafs de natura d'Alemanya, organitzadora d'un prestigiós concurs internacional de fotografia de natura (GDT Nature Photographer of the Year) té editada una guia molt interessant que ens pot servir per determinar amb claretat fins a on es permet el tractament de les fotografies digitals sense entrar en la manipulació de la imatges.

D'aquesta guia i de les bases del concurs n'extrec la informació següent:

a) Es considera incompliment de normes de concurs les següents:

L'eliminació d'elements (p.ex. eliminar branques que distreuen).
L'addició d'elements.
L'aplicació de filtres digitals de qualsevol tipus.

b) Es donen les recomanacions següents:

S'accepta la correcció de l'aberració cromàtica.
S'accepten els arxiu DNG com a arxius RAW si la càmera ha guardat la fotografia en aquest format d'arxiu. No es permet convertir arxius NEF, CR2, TIF, JPG... a DNG.
L'exposició múltiple és acceptada sempre que hagi estat realitzada amb una càmera que disposi d'aquesta possibilitat i prenint dues o més fotos a un mateix lloc i aproximadament al mateix temps. No s'acepten fotografies combinades amb l'ajuda de l'ordinador. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'una exposició múltiple (MF).
L'eliminació moderada de renou. No s'admet un desenfocament del fons de la imatge.
Saturació de color. No s'admet una excessiva alteració selectiva del color d'elements individuals. (p.ex. canvis en el color del cel)
HDR. S'admet quan, usant trípode, es realitzen una sèrie d'exposicions diferents per ajustar el contrast entre cel i terra.No s'admet una excessiva alteració dels valors tonals en algunes parts de la fotogtrafia i les imatges hiperrealistes. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'un HDR (HDR).
Contrast, valor tonal i gradació. No s'admet una alteració excessiva d'elements individuals de la imatge.
Panoràmiques. S'admeten les fotografies creades a partir de vàries fotografies individuals fetes amb aquest propòsit. No s'admeten panoràmiques creades en indrets i en temps diferents. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'una panoràmica (P).
Enfocament. S'adment l'enfocament selectiu sempre que no sigui excessiu.
S'adment l'ampliació de la profunditat de camp mitjançant la superposició de fotografies amb diferents enfocaments. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'una superposició de fotografies amb diferents enfocaments (SE).
Blanc i negre. S'admet l'aplicació limitada a tota la fotografia de la reducció a tons de gris i els virats. No s'admet el tractament selectiu de la imatge.
Enfocament selectiu. S'admet amb moderació.
Eina (tampó) de clonació. S'adment l'eliminació de les taques de pols del sensor. No s'admet l'eliminació d'elements no desitjats.
Correcció de perspectiva i distorsió. S'admet l'ajust de la convergència de línies. S'admet redreçar l'horitzó.
Balanç de blanc. S'admet l'ajustament del balanç de blanc d'acord amb les condicions reals de llum quan es va fer la fotografia. No s'admet crear la impressió de posta de sol en una fotografia presa al migdia, p.ex.

La GDT recorda que "la manipulació de fotografies de la naturalesa contradiu els principis de respecte a l'autenticitat de les imatges i té un impacte altament negatiu en la credibilitat de les imatges en general. Igualment aquesta manipulació afecta als fotògrafs que són honests i no manipulen les seves imatges". Concedeixen una importància als documents de naturalesa no manipulada però consideren que no es poden ignorar les possibilitats tècniques de l'edició d'imatges.

Què en pensau? Estau d'acord amb totes aquestes recomanacions?

Jo, en principi, no.

-------------

(1) Per saber-ne més:

- L'agència Reuters retira una fotografia per excés de processat.
- Excessos en el retoc. Blog Maria Rosa Vila.

Fuerteventura

2010-04-21T17:12:00.006+02:00

Un recent viatge a Fuerteventura m'ha permès obtenir algunes fotografies d'Atlantoxerus getulus, un esquirol terrestre de 13-20 cm que viu en colònies, molt abundant en aquesta illa canària.

La facilitat per obtenir imatges d'aquesta i d'altres espècies m'ha fet veure, de nou, les enormes dificultats que tenim a Mallorca de poder retratar el món animal.

ESQUIROL AFRICÀ - Atlantoxerus getulus
Reflex digital a ISO 200. 50-500mm f/4-5,6 Trípode. Fotografia a l'apropament.

Distància al subjecte 3,16m.
© Miquel Àngel Dora

Teniu un petit reportatge d'aquest viatge en aquest enllaç.

Son Bosc

2010-04-01T14:19:00.003+02:00

SON BOSC, AVUI
Reflex digital a ISO 200. 17-35mm f/2,8. Filtre polaritzador. Degradat gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

http://www.gobmallorca.com/sonbosc/

S'acaba l'hivern

2010-03-20T20:04:00.004+01:00

Ara que l'hivern s'acaba hem aprofitat per passar uns dies al Pirineu català i gaudir de l'espectacle de l'alta muntanya i de la fotografia, una experiència que -sense cap dubte- vos recoman.

CARAMELLS DE GEL
Reflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Disparador. Tractament HDR.
© Miquel Àngel Dora

ESTANY DE SANT MAURICI -P.N. Aigüestortes
Reflex digital a ISO 400. 18-200mm f/3,5-5,6.
© Miquel Àngel Dora

CADUCIFOLIS
Reflex digital a ISO 1600. 600mm f/5,6. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

GELADA
Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

EN VERMELL

Reflex digital a ISO 200. 60 mm Macro f/2,8.
© Miquel Àngel Dora

Crim de terra

2010-03-12T19:42:00.001+01:00

Acab d'arribar fa uns moments de Son Bosc per veure de ben aprop com les pales furguen destruïnt el més preuat: la VIDA.

Venc de Son Bosc per veure de ben aprop com cada palada duu escrita el nom i els llinatges dels qui "estimen" la nostra terra posant-li un preu de venda, traïnt-la i violant-la.

Venc de Son Bosc per poder contar arreu com la demència, la prepotència i la insensibilitat, la cobdícia i la vanitat corren per les venes dels destructors de Mallorca.

PALA ARRABASSANT ORQUÍDIES A SON BOSC

Març de 2010
© Miquel Àngel Dora

feis clic sobre la imatge per ampliar-la

Passaforadí

2010-02-27T17:44:00.004+01:00

Fa un parell de dies que al camp es nota l'arribada de la primavera. Avui he sentit cantar a les totes un dels aucellons més mals de retratar de la nostra avifauna: el passaforadí Troglodytes troglodytes.

PASSAFORADÍ - Troglodytes troglodytes
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM i duplicador 1,4X.
© Miquel Àngel Dora

El passaforadí és una au diminuta (9,5 cms), marronenca, rodanxona, densament barrada amb la coa molt curta i sempre enlairada, extremadament activa, que s'alimenta d'insectes i que es passa la vida amagada dins la vegetació espessa de garrigues i boscos. És un sedentari abundant i el seu cant és molt detectable, líquid, explosiu i contundent, però agradable.

Nevada

2010-02-13T17:17:00.000+01:00

MANACOR
Reflex digital a ISO 200. 35-70 mm f/ 2,8.
© Miquel Àngel Dora

MONTUIRI
Reflex digital a ISO 200. 80-200 mm f/ 2,8.
© Miquel Àngel Dora

MANACOR
Reflex digital a ISO 200. 17-35 mm f/ 2,8.
© Miquel Àngel Dora

Busqueret de cap negre

2010-02-07T17:09:00.001+01:00

Poques vegada succeeix poder retratar en un mateix indret, en pocs minuts de diferència i en una mateixa posició, un mascle i una femella d'una mateixa espècie d'aucell.

Avui la sort ha decidit venir a retratar amb mi...

MASCLE DE BUSQUERET DE CAP NEGRE - Sylvia melanocephala
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM i duplicador 1,4X. Fotografia a l'aguait.
© Miquel Àngel Dora

FEMELLA DE BUSQUERET DE CAP NEGRE - Sylvia melanocephala
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM i duplicador 1,4X. Fotografia a l'aguait.
© Miquel Àngel Dora

Excursionistes

2010-01-23T19:09:00.002+01:00

Incloure una figura humana en un gran espai ens permet prendre consciència de les dimensions reals d'aquell indret.

No fa gaires dies vaig tenir la sort que tres excursionistes passàssim pel coll de l'Ofre just en el moment que estava retratant uns niguls a contrallum.
Els veis?

COLL DE L'OFRE
Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6 manual. Trípode. Cable disparador.
© Miquel Àngel Dora

Clicau sobre la imatge per veure-la a una mida més gran.

Estels

2010-01-04T13:43:00.009+01:00

Els cossos celestes descriuen un moviment angular relatiu que correspon a la rotació de la Terra sobre el seu eix. Si incluim el cel en una fotografia nocturna -normalment- els estels sortiran moguts. El problema és que el paisatge requereix un temps d'exposició massa llarg per a que el moviment de la Terra no se registri.

Per evitar aquest efecte de desplaçament dels estels - o de la lluna- només podem fer una cosa: utilizar una sensibilitat ISO molt elevada (al voltant de 3200) i una òptica gran angular lluminosa (f/2,8). La impressió de moviment disminuirà degut a que el temps d'exposició és més curt i la mida dels estels o de la lluna sobre el sensor de la càmera és més petita.

CAP AL NORD

Reflex digital a ISO 3200. 17-35mm f/2,8. Trípode. Cable disparador.
Exposició de 30''
© Miquel Àngel Dora

Per tal de saber el temps màxim d'exposició que ens permet captar els estels sense que sortin moguts caldrà tenir en compte que:

a) L'ull humà té una capacitat de resolució d'entre 5 i 7 l/mm. Per a que una ampliació de mida normal (18x25cm) sembli nítida, la resolució en el sensor de la càmera haurà de ser entre 30 i 40 l/mm (5 l/m x 7 = 35 l/m). Això significa que durant l'exposició els estels se poden moure com a màxim 0,033 mm (1 mm + 30 l/mm = 0,033 mm).

b) La Terra descriu una rotació completa sobre si mateixa en 24 hores, la qual cosa significa que en aquest temps tots els cossos celestes pareixen girar 360º al nostre voltant.

c) Cada objectiu té un angle de visió horitzontal diferent. Un objectiu de 50 mm, per exemple, té un angle de visió de 40º.

Amb un objectiu de 50 mm (40º) els estels que es trobin en angle recte respecte a l'Estrella Polar recorreran el sensor d'una camera full frame (24x36mm) en 2 hores i 40 minuts (360º / 40º = 9; 24h / 9 = 2 h 40''). És a dir, recorreran 0,033 mm en 9 segons, temps recomanat d'exposició per obtenir la sensació d'estels no moguts.

MENORCA I CAP DES FREU
Reflex digital a ISO 3200. 17-35mm f/2,8. Trípode. Cable disparador.

Exposició de 30''
© Miquel Àngel Dora

Temps màxims d'exposició per obtenir fotografies nocturnes amb estels sense moviment aparent

(càmeres full frame)

objectiu temps d'exposició

17 mm 45''

24 mm 30''

50 mm 15''

200 mm 4''

Melodia natural

2009-12-19T09:18:00.003+01:00

L'Associación Española de Fotógrafos de Naturaleza - AEFONA - m'acaba d'enviar un CD amb el muntatge audiovisual "Melodia natural" en el qual vaig tenir el plaer de poder participar.

Vos adjunt l'enllaç per a que disfruteu d'aquest muntatge.

Durada: 10' 10''

Cabrera

2009-12-10T16:42:00.003+01:00

Duc molts dies sense poder actualitzar el bloc i sense poder revelar moltes imatges que esperen a l'ordinador. Avui, però, llegint unes paraules m'ha vengut al cap una fotografia realitzada fa uns dies al cap Salines.

La vida no es mesura per la quantitat de vegades que respires

sino pels moments que et deixen sense alè.

CABRERA A POSTA DE SOL

Reflex digital a ISO 200. 17-35mm f/2,8. Trípode. Cable disparador.

Filtres degradats neutres. Filtre polaritzador.

Cinc euros i vuitanta cèntims

2009-10-31T16:14:00.014+01:00

TORRENT DE PAREIS
Reflex digital ISO 200. 17-35mm f/2,8. Trípode. Filtre degradat neutre.
© Miquel Àngel Dora

5,80 euros és el preu abusiu que cal pagar per aparcar al pàrking (privat) que hi ha a Sa Calobra.

Mentre desenes d'autocars aparquen a tocar d'aigua, un policia municipal i un senyal de trànsit conviden a tornar enrera per on s'ha vingut poc abans d'arribar a Sa Calobra o bé a passar per caixa.

Aquí, com en altres indrets de l'illa, esser mallorquí vol dir paga i calla.

Estaria beníssim que algun dels nostres dirigents polítics es desplaçàs a la zona per fer-hi una roda de premsa comunicant que els residents deixaran de pagar la taxa de mallorquinitat. Si s'hi volen fer la foto de rigor jo pos la càmera.

Cavall de serp

2009-10-11T13:36:00.003+02:00

Després de dedicar bona part de les meves darreres sortides a retratar paisatges ha arribat el temps de dedicar-se, de nou, al món dels essers més petits i sovint més difícils de retratar: els insectes.

La tardor és el moment ideal per fotografiar alguna de les vuit espècies de màntids que podem trobar a les nostres illes.

CAVALL DE SERP
Reflex digital ISO 200. 60mm f/2,8 macro.
© Miquel Àngel Dora

CAVALL DE SERP
Reflex digital ISO 200. 50-500mm F/4-6,3.Tub d'extensió de 32mm. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

CAVALL DE SERP
Reflex digital ISO 200. 500mm f/4 IS USM amb duplicador 1,4x. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

Vos recoman visiteu l'interessantíssim post que l'amic Biel Perelló dedicà a la Mantis religiosa.

Intimar amb la natura

2009-09-25T18:39:00.003+02:00

Hi ha moments que difícilment puc descriure amb paraules perquè em resulta impossible trobar i ordenar paraules per explicar un moment únic i irrepetible.

Dilluns passat en un indret del migjorn mallorquí una tempesta a posta de sol em captivà.

Si podeu sentir la saladina aferrada en aquesta imatge ho entendreu...

TEMPESTA
Reflex digital ISO 200. 50-500mm F/4-6,3. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

Taller llum i paisatge

2009-09-20T18:04:00.013+02:00

MUNTATGE DIGITAL

Ahir dissabte el temps ens va permetre compartir unes hores retratant en un entorn privilegiat com és el Comú de Muro. Llàstima de les obres que Tragsa dur a terme dins aquest entorn "protegit"; un desastre més a la llarga llista de destrosses que acumula aquesta zona de Mallorca

FOTÒGRAF
Réflex digital a ISO 200. 80-200mm f/2.8.

PARTICIPANTS AMB FACTOR DE MULTIPLICACIÓ DE 2X :-)
Réflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6. Trípode.

Fotografiar el litoral i el paisatge dunar.

2009-09-10T18:04:00.006+02:00

El Parc Natural de S'Albufera ha organitzat un petit taller de fotografia de natura per al proper dia 19 de setembre, de 8 a 11 h. El taller és gratuït i cal inscripció prèvia.

Més informació.

En cas d'emergència avisar a...

2009-09-01T13:17:00.006+02:00

La Creu Roja ha llançat una campanya -d'especial interès per als fotògrafs de natura- que ens aconsella posar a la nostra agenda del mòbil el nom d'una persona a qui avisar en cas que tinguem un accident.

Per a més informació consultau el següent document (pdf).

Fotografies d'estiu

2009-08-12T17:37:00.017+02:00

BÚGER I MENORCA
Reflex digital ISO 200. 500mm f/4 IS USM amb duplicador 1,4x. Trípode.
Panoràmica de 4 fotografies.
© Miquel Àngel Dora

L'estiu ens ofereix la possibilitat de realitzar algunes interessants fotografies de paisatges si ens encaparrotam a repetir unes mateixes sortides, a la mateixa hora i ens dies no massa llunyans un de l'altre, tot cercant les millors condicions de llum que ens ofereixen les primeres i darreres hores del dia.

Les imatges que avui vos present són fruit d'aquesta caparrudesa estiuenca. Indrets poc coneguts, recercats en el mapa i compartits entre un reduïdíssim grup de fotògrafs paisagistes.

CAMPANET
Reflex digital ISO 200. 600 f/5,6 amb duplicador 1,4x. Trípode. Disparador de cable.
© Miquel Àngel Dora

D'aquí a uns dies començarà una altra curolla: retratar les primeres tempestes d'estiu.

MASSANELLA I PUIG MAJOR
Reflex digital ISO 200. 50-500mm F/4-6,3. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

Retratant l'ós bru

2009-07-26T16:58:00.025+02:00

Una de les experiències més intenses que he viscut al llarg de la meva afició a la fotografia de natura ha estat l'experimentada no fa gaires dies a la Lapònia finlandesa, molt a prop de la frontera russa. L'objectiu d'un viatge planificat per observar i intentar obtenir algunes imatges d'ós bru, el mamífer terrestre més gran d'Europa, s'ha aconseguit amb escreix.

ÓS BRU - Ursus arctos
Réflex digital a ISO 400. 80-200mm f/2,8. Bean-bag. Disparador de cable.
Fotografia des d'aguait.
© Miquel Àngel Dora

Catorze hores dins d'un petit aguait de fusta amb un company - alumne d'algun dels meus cursos de fotografia - ens han permès obtenir fotografies d'aquest animal inconfusible i , sobretot, emmagatzemar en la memòria una vivència impressionant recomanable a tots aquells i aquelles que s'apassionen amb l'observació de la natura salvatge.

La situació al cercle polar àrtic ens ha facilitat poder disposar de llum al llarg de tota la "nit". Així i tot una tempesta elèctrica i algunes estones de pluja feren minvar l'escassa il·luminació natural , complicant una mica més l'obtenció de fotografies.

EXTERIOR DE L'AGUAIT

Foto cortesia de Lorenzo Balaguer

Teniu més imatges d'aquesta experiència a:
www.fotodenatura.com/onsos/.

INTERIOR DE L'AGUAIT
Foto cortesia de Lorenzo Balaguer

Fracassa a Son Bosc la major colònia de cria d’abellerol a Mallorca, davant la manca d’actuació de la Conselleria de Medi Ambient

2009-07-10T11:28:00.013+02:00

Ahir el GOB va fer una nota de premsa denunciant el fracàs de la colònia de cria d'abellerols de Son Bosc.

En aquest mateix bloc, el passat dia 6 de maig, vaig dedicar un post en aquests ocells i a la pressió humana exercida sobre aquesta espècie.

L'Associació de Fotògrafs i Filmadors de Natura de les Illes Balears -AFONIB-, en una nota interna, recomanà pocs dies després als seus associats i associades evitar la presència de fotògrafs en aquests entorn amenaçat per tal de no molestar els abellerols en època de cria. Sembla que tot ha estat inútil.

ABELLEROLS A SON BOSC
Réflex digital a ISO 400. 500 mm f/4 IS USM i duplicador 1,4X
Fotografia a l'aguait
© Miquel Àngel Dora

Nota de premsa del GOB:

Son Bosc alberga una biodiversitat extraordinària, reconeguda a diversos informes científics i tècnics, fins i tot de la pròpia Conselleria de Medi Ambient. Entre els valors més rellevants de la zona, a part d’allotjar la major localitat europea per Orchis robusta (orquídia de prat) a Son Bosc hi trobam actualment la major colònia mallorquina d’abellerol (Merops apiaster).

L’abellerol és un aucell migratori, que arriba les Balears a principis de la primavera per a criar, i en arribar la tardor viatja a l’Àfrica subsahariana per a passar el nostre hivern. S’alimenta d’insectes, els quals són abundants a Son Bosc.

L’abellerol no és una espècie amenaçada a nivell global, però a Mallorca manté unes poblacions molt escasses. De fet, la colònia de cria de Son Bosc, tot i ser la més gran de Mallorca, només està formada per una quinzena de parelles. A més de la zona de Son Bosc, l’abellerol cria a mitja dotzena escassa de localitats mallorquines, a colònies formades per poques parelles. És per això que aquesta espècie tan espectacular hauria de merèixer una major atenció per part de la Conselleria de Medi Ambient, que hauria de procedir a la seva catalogació com espècie amenaçada localment.

El moto-cross ha fet fracassar la cria

La colònia d’abellerols a Son Bosc es situa a una zona on encara és ben evident la naturalesa dunar. Els abellerols normalment nidifiquen a talussos d’arena, on excaven forats al final dels quals hi fan el niu. Malauradament, aquestes dunes són també atractives per alguns practicants del moto-cross, que utilitzen la zona com a camp d’entrenament. Alguns dels traçats utilitzats per les motos passen a pocs centímetres dels nius, i evidentment això és poc tolerable pels abellerols.

Així, tot i que enguany s’havia instal·lat a Son Bosc la major colònia d’abellerol dels darrers anys, el fracàs en la reproducció ha estat gairebé absolut a causa de les molèsties del moto-cross.

La Conselleria, assabentada de la situació, no ha mogut ni un dit

El GOB ha denunciat aquesta situació als Agents de Medi Ambient de la Conselleria, els quals ens consta han informat sobre el problema als seus superiors. Tot i això, des de la Conselleria de Medi Ambient no s’ha fet absolutament res per evitar el fracàs de la colònia de cria.

El camp de golf arrasarà definitivament la colònia de cria

El projectat camp de golf de Son Bosc, el qual es podria començar a construir a finals d’estiu, arrasarà completament aquesta colònia de cria i tota la resta d’extraordinaris valors naturals de Son Bosc.

Des del GOB ens avergonyim de l’actitud que el Govern ha mantingut i manté davant aquesta qüestió. Des de l’inici d’aquesta legislatura el Conseller de Medi Ambient i el seu departament han mostrat en tot moment una absoluta complicitat amb el projecte de camp de golf, mentre el President del Govern mira cap a una altra banda després d’haver oblidat completament el seu compromís (discurs d’investidura) de no consumir “ni un pam més de territori”.

Son Bosc, amb els seus extraordinaris valors naturals, mereix ser incorporat al Parc Natural de S’Albufera. Renunciar a aquesta necessitat i permetre la construcció del camp de golf demostra la complicitat d’uns i la covardia d’altres.

Blanc i negre (digital)

2009-06-29T18:14:00.025+02:00

SERRA DE TRAMUTANA
Réflex digital a ISO 100. 80-200mm f/2,8. Trípode. Disparador de cable.
Panoràmica de 4 imatges.
© Miquel Àngel Dora

Des que l'amic Joan Guasp m'ensenyà a revelar i positivar en blanc i negre no he deixat de dedicar moltes hores en aquest tipus de fotografia.
Revelar fotografies digitals en blanc i negre amb un ordinador em resulta molt més senzill i creatiu gràcies a l'experiència obtinguda en el laboratori. Avui en dia, però, la facilitat en convertir una imatge digital en color en una fotografia en blanc i negre ha llevat -sense cap dubte- mèrits en aquesta forma d'expressió fotogràfica.
Aixi i tot, res com una bona còpia en paper baritat en les mans per comprovar què és realment la fotografia en blanc i negre.

ROQUES
Réflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6.
© Miquel Àngel Dora

BORRÓ - Ammophila arenaria
Réflex digital a ISO 200. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador de cable i filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

CALA VARQUES
Réflex digital a ISO 100. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Disparador de cable i filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

Una imatge dins el cap

2009-06-20T17:53:00.007+02:00

Molt sovint una fotografia de paisatge no és fruit d'una simple casualitat.
Abans de sortir de casa tenia una imatge dins el cap: el sol sortint per darrera el far de l'illot d'Aucanada. Aquests dies era el moment adequat per intentar obtenir-la.
Un mapa, un transportador i un regle em permeteren situar el punt on havia d'anar per obtenir aquesta imatge.
La resta: un simple click.

FAR D'AUCANADA

Réflex digital a ISO 200. 600mm amb duplicador 1,4X. Disparador de cable. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

Borino ros

2009-05-31T16:39:00.013+02:00

Feia temps que tenia ganes d'incloure algunes imatges d'insectes en aquest bloc. Ahir vaig tenir la possibilitat de repetir unes imatges realitzades exactament al mateix lloc el mes de maig de 2005.

BORINO I EIXORBA-RATES NEGRE Astragalus balearicus
Càmera réflex a ISO 320. 500mm f/4 IS USM i duplicador 1,4X. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

BORINO I EIXORBA-RATES NEGRE Astragalus balearicus
Càmera réflex a ISO 400. 500mm f/4 IS USM i duplicador 1,4X. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

El borino ros, borinot de moro o bufaforats Macroglossum stellatarum és, ben segur, l'esfíngid més conegut de Mallorca. El to marronenc i la coloració ataronjada de les seves ales posteriors, el brunzir del seu vol i la capacitar d'alimentar-se en vol xuclant el nèctar de les flors, el fan inconfusible.

BORINO I EIXORBA-RATES NEGRE Astragalus balearicus
Càmera réflex a ISO 200. 80-200mm f/ 2,8 i tub d'extensió. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

Retratar en vol un insecte rapidíssim de poc més de 40 mm no és una tasca gens senzilla. Jo vaig optar per fer servir teleobjectius per tal de poder retratar a una certa distància de l'animaló i, sobretot, cercant obtenir primers plans i fons desenfocats.

Ahir vaig tenir sort no només de tenir moltes hores aquest animaló al davant sinó també la possibilitat de fer-li bons retrats sobre un endemisme vegetal com l'eixorba-rates negres. Serà que, com diu la gent, aquest és un insecte portador de bon averany.

Llibre: 20 anys de s'Albufera de Mallorca

2009-05-18T18:16:00.014+02:00

El passat dia 6 de maig de 2009 es presentà el llibre 20 anys del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, editat per la Conselleria de Medi Ambient.
He tengut la satisfacció i l'orgull d'haver participat en aquesta acurada publicació commemorativa amb diverses fotografies i amb un senzill text reflex de la meva relació amb aquest Parc Natural.

Versió PDF del LLibre - 5 MB. Imatges i textos amb © dels autors.

"A Sa Bufera, a més d’haver-hi fet milers d’imatges, hi tenc amics, amics dels imprescindibles, amb els qui compartesc molt més que la passió per la fotografia i per la natura. Gràcies a ells, a Sa Bufera sempre m’he sentit com a casa, som a casa."

CULLEROTS - Anas clypeata
- Una de les fotografies cedides per al llibre 20 anys de s'Albufera de Mallorca -
Réflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS ... i duplicador 1,4X.
Parc Natural de S'Albufera. Aguait Bishop I.
© Miquel Àngel Dora

Roelles

2009-05-18T17:19:00.014+02:00

La natura cada any ens sorprèn amb la floració de les roelles Papaver roeas. Enguany, malgrat no sembla ser un bon any per trobar grans extensions d'aquesta planta, m'he entretingut més realitzant fotografies de caire creatiu que no naturalístic.

Réflex digital a ISO 200. 50-500mm f/ 4-5,6. Filtre polaritzador. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

Réflex digital a ISO 200. 10-20mm f/ 4-5,6. Filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

Totes les imatges d'aquest post són fotografies que únicament han estat revelades ajustant els nivells, la saturació i l'enfocament. Cap de les imatges ha estat reenquadrada ni tractada amb filtres digitals.

L'abellerol

2009-05-06T12:40:00.020+02:00

ABELLEROL - Merops apiaster
Réflex digital a ISO 320. 500 mm f/4 IS USM i duplicador 1,4x
Fotografia a l'aguait.
© Miquel Àngel Dora

Un dels senyals més evidents de l'inici de la primavera a Mallorca és l'arribada d'una au d'especial bellesa i atractiu per als fotògrafs de natura: l'abellerol Merops apiaster.

La localització de diversos exemplars m'ha permès tornar a dedicar algunes sessions fotogràfiques en aquesta au migrant i a reviure - com passa tan sovint a Mallorca - la nefasta pressió que els humans exercim sobre la flora i fauna salvatges. Els darrers dies he observat amb impotència com alguns amants del moto-cross posen en perill, de nou, una important zona de cria d'aquesta au protegida.

Serà aquest el darrer anys dels abellerols en aquesta colònia? És molt probable que així sigui i que l'any que ve, en comptes de poder observar-los amb els binocles o de retratar-los, només escolti el silenci i destrii la solitud del nou camp de golf que s'hi vol contruir.

Salvem Son Bosc!

BREGA DE MASCLES

Teniu més informació sobre l'abellerol en el fotobloc den Biel Perelló.

Raquetes de neu

2009-04-21T16:06:00.014+02:00

Fa pocs dies he tengut l'oportunitat de practicar una de les meves aficions preferides: el senderisme d'alta muntanya.
Les condicions meteorològiques en el Pirineu català, concretament a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes, amb nevades a cotes baixes i acumulació de gran quantitat de neu durant l'hivern ha estat una excusa inmillorable per caminar amb raquetes de neu i fer fotografies amb el color blanc com a protagonista.

Una excursió a l'estany de Subenuix (2.450 m) m'ha permès provar unes raquetes de la casa TSL model 225 amb fixació rando que es poden llogar a la casa del Parc Nacional, a Espot, per 8 euros. Aquest model m'ha semblat còmode i molt senzill de fer servir.
Sense cap dubte la fotografia de paratges nevats d'alta muntanya requereix - en condicions de molta neu tova o nova- l'ús d'aquests estris, sense oblidar-ne d'altres com els bastons, les ulleres de sol, un dispositiu ARVA (detector de víctimes d'allau), unes polaines, uns guants i unes bones botes.

ESTANY DE SUBENUIX COMPLETAMENT GELAT I PIC DE SUBENUIX - 2.949 m
Réflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6.
© Miquel Àngel Dora

En cas de realitzar una sortida pel Pirineu Català convé consultar el Butlletí de perill d'allaus de l'Institut Geològic de Catalunya.

L'àguila peixatera

2009-04-02T18:54:00.007+02:00

ÀGUILA PEIXATERA - Pandion haliaetus
Réflex digital a ISO 400. 500 mm f/4. Trípode i una bona dosi d'adrenalina.
© Miquel Àngel Dora

Fent una recerca al meu arxiu m'he trobat amb unes imatges d'àguila peixatera aconseguides ara fa just un any en el Parc Natural de S'Albufera.
Record perfectament el lloc on vaig tenir la sort de poder retratar aquest extraordinari animal i la possibilitat -com no sol ser gaire habitual- de compartir-ho amb altres fotògrafs.

La imatge que teniu a continuació correspon a un retall d'una fotografia feta a contrallum.

Temps d'orquídies

2009-03-29T17:32:00.020+02:00

"Les orquídies són una de les famílies de plantes més apreciades pels botànics i amants de la natura degut a la seva diversitat de formes i colors. Alhora que belles, moltes també són rares i escasses al nostre territori, per això estan protegides pel Decret 24/92 i incloses al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades. " Herbari virtual

SABATETES DEL BON JESÚS - Ophrys speculum
Réflex digital a ISO 100. 60mm macro a f/2,8. Trípode. Disparador.Reflector.
© Miquel Àngel Dora

GALLS - Serapias lingua
Réflex digital a ISO 100. 60mm macro a f/2,8. Trípode. Disparador. Reflector.
© Miquel Àngel Dora

Bona gent

2009-03-24T17:52:00.026+01:00

Després d'alguns caps de setmana dedicats a impartir cursos de fotografia, amb el company Marcos Molina, no he pogut estar de comentar la satisfacció que em suposa conèixer nous fotògrafs i fotògrafes atrets per la màgia del món natural.

Si en aquesta terra nostra (?) no és gens senzill conèixer persones que "estimin" l'entorn natural més proper sense posar-li un preu de venda, més difícil resulta conèixer persones amb la sensibilitat suficient per retratar la natura sense convertir-ho en un simple passatemps artístic, en una absurda competició fotogràfica o en un simple joc d'intercanvi de lloances o de crítiques a través d' internet.

Tant les persones que han participat en el curs avançat de fotografia de paisatges com aquelles que han assistit al curs de fotografia de plantes endèmiques i paisatge vegetal, han aconseguit il·lusionar-me, fent-me veure que encara queda bona gent amb qui compartir l'autèntica passió per fotografiar la natura.

CURS AVANÇAT DE FOTOGRAFIA DE PAISATGES

Teniu un reportatge televisiu del curs avançat de fotografia de paisatges, realitzat pen Diego Villalonga, en aquest enllaç.

Fotografia de plantes endèmiques i de paisatge vegetal

2009-03-13T10:17:00.008+01:00

Curs dedicat a conèixer i fotografiar les plantes endèmiques de les Balears. Els continguts es centraran en la diversitat de plantes endèmiques de les nostres Illes i les tècniques i materials per fotografiar-les. A més, el curs inclourà una part dedicada a fotografia paisatgística, destinada a obtenir imatges de la vegetació de diferents ambients.

Activitats teòriques i pràctiques, incloent una sortida de camp d'una jornada:
Dissabte 21 de març, de 9:30 a 18:00 h. Amb un descans per dinar.
Diumenge 22 de març, de 9:30 a 18:00 h. Sortida de camp.

ESTEPA JOANA - Hypericum balearicum

Ponents:
Miquel Àngel Dora. Fotografia de flora i de paisatge vegetal a les Balears.
Marcos Molina. L'equip fotogràfic. Composició. Post processat de les imatges.
Magdalena Vicens. Plantes endèmiques de les Illes Balears.

Més informació a:
http://jardibotanicdesoller.balearweb.net/post/65502

Viure el paisatge

2009-03-05T17:51:00.007+01:00

"Quasi mai arrib per casualitat al lloc adequat en el moment adequat per fer una fotografia. Hi arrib perquè el meu instint fotogràfic m'hi ha duit..." (Galen Rowell)

SERRES DEL CAVALL BERNAT I DE CORNAVAQUES. TERNELLES. CASTELL DEL REI.
Panoràmica de 4 imatges.
Réflex digital a ISO 100. 70-200mm f/2,8. Trípode. Cable disparador. Molt bona companyia.
© Miquel Àngel Dora

D'arbres i de vent.

2009-02-08T16:22:00.016+01:00

Un dels enemics naturals més importants de la fotografia de flora és el vent. Ara bé, darrera algunes afirmacions sempre hi podem afegir excepcions, com és el cas de les possibilitats que ens ofereixen els dies de vent per fotografiar alguns arbres.

A mig camí entre la fotografia de flora i la de paisatge natural m'agrada retratar arbres els dies que bufa vent fort, intentant mostrar elements estàtics i el moviment del propi arbre sacsejat per la força de les masses d'aire en moviment.

ULLASTRE I LLUNA
Réflex digital a ISO 100. 80-20mm f/2,8. Trípode. Disparador de cable.
Filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

Una de les principals dificultats per aconseguir fotografies de qualitat és poder estabilitzar l'equip fotogràfic per evitar obtenir una imatge totalment moguda. La solució pot ser fer servir un beanbag, plastilina, un trípode a la seva altura mínima o muntar el trípode a recés del vent, com és el cas de la fotografia que teniu tot seguit.

Curs avançat de fotografia de paisatges

2009-02-03T17:37:00.013+01:00

Els propers dies 28 de febrer, 1 i 8 de març de 2009, el company Marcos Molina i jo mateix, tenim previst impartir un CURS AVANÇAT DE FOTOGRAFIA DE PAISATGES.

En aquest curs -dirigit a persones que coneixen bé el funcionament del seu equip fotogràfic i que desitgen aprendre les tècniques avançades per tal d'obtenir millors fotografies de paisatges- tractarem, entre d'altres, els continguts següents:
Aparells fotogràfics. Material fotogràfic ideal per retratar paisatges. Accessoris fotogràfics. Equip i seguretat. Tècniques fotogràfiques. Entendre la llum. Composició d’imatges elements del paisatge.

Hem organitzat el curs amb una part teòrica (12 h. aprox.) i tres sessions pràctiques en les quals intentarem que els participants treballin en tres ambients naturals diferents aplicant els conceptes teòrics abans esmentats.

Teniu més informació del curs a : http://www.fotodenatura.com/curs

Les Balears, illes de natura

2009-01-24T16:09:00.010+01:00

SA NOSTRA, Caixa de Balears, acaba d'editar el llibre Les Balears, illes de natura amb textos de Miquel Frontera i prop de 150 fotografies de natura de diferents fotògrafs i fotògrafes de les Balears, majoritàriament membres de l'AFONIB.

En aquesta publicació -que us recoman intentar aconseguir- podeu fer un passeig visual pels cims de les nostres muntanyes, els barrancs i els torrents, els penyalars interiors i els penya-segats marins, les coves i els avencs, els boscos i les garrigues, els conreus i les pastures, les zones humides, els arenals, el litoral rocós, les illes i els illots, els fons marins rocosos i els prats de posidònia.

Sortida fotogràfica: Son Serra de Marina i Es Canons.

2009-01-15T13:02:00.015+01:00

Diumenge passat una trentena de persones aficionades a la fotografia ens trobàrem a la desembocadura del torrent de Na Borges per gaudir d'una jornada fotogràfica, continuació del curs de fotografia que organitzà el Jardí Botànic de Sóller el passat mes de novembre.

Vaig optar per agafar una sola càmera -la lleugera Nikon D80- una sola òptica - el Sigma 10-20mm f/4-5,6- i un filtre polaritzador, per tal d'engrescar-me en obtenir només allò que em permetés aquest material.

De nou em vaig sentir molt satisfet de compartir una jornada amb persones que encara tenen la sensibilitat suficient per apreciar allò que ens queda de l'autèntica Mallorca.

No deixeu de visitar les referències en aquesta sortida que han fet el Jardí Botànic, el company Marcos Molina i en Xisco Lladó.

Un mateix motiu, múltiples opcions.

2009-01-05T19:11:00.019+01:00

M'ha semblat oportú mostrar com en un mateix indret i per espai d'una hora (de 16'30 a 17'30 h.) és possible retratar un mateix motiu obtenint resultats prou diferents.

1ª opció: una panoràmica vertical. Els núvols erem massa atractius per no intentar obtenir una imatge que els destacàs.

OPCIÓ 1
Réflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6. Filtre polaritzador.
3 fotografies verticals realitzades a pols. Edició amb Lightroom i Autopano Pro. Manipulació amb Photoshop.
© Miquel Àngel Dora

2ª opció: Situat a no gaire distància de la imatge anterior vaig cercar mostrar la sinuositat del terreny.

OPCIÓ 2
Réflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Filtre degradat neutre.
Edició amb Lightroom.
© Miquel Àngel Dora

3ª opció: Situant el sòl just per darrera l'arbre podia obtenir-ne una silueta sobre un fons de núvols.

OPCIÓ 3
Réflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode.
Temperatura de color ajustada a 3400º K.
Edició amb Lightroom.
© Miquel Àngel Dora

4ª opció: Modificant l'enquadrament anterior podia intentar mostrar el primer pla il·luminant-lo amb un cop de flaix.

OPCIÓ 4

Abstracció natural

2008-12-28T17:57:00.014+01:00

Avui tenia l'intenció d'anar al Puig de Massanella però la pluja m'ha fet tornar enrera i he dedicat l'horabaixa a posar al dia l'arxiu fotogràfic.
Revisant una carpeta d'imatges fetes aquest estiu a Escòcia han aparegut una sèrie de fotografies que habitualment tenc el costum de fer sempre que surt l'ocasió i, sobretot, quan puc fer fotografies fora de Sa Roqueta.

Des que retrat sempre he tengut la curolla de fer imatges que facin pensar i dubtar a les persones que en algun moment puguin veure-les. Són imatges que un no pot preveure fer i que sorgeixen fruit del joc que m'impòs sovint de retratar de manera creativa elements, textures, objectes, detalls...

Aquí ent teniu alguns senzills exemples per sucar un poc el cervellel·lo.

Trossachs National Park
Réflex digital a ISO 200. 50-500mm f/4-6,3. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

Costa de Nairn
Réflex digital a ISO 400. 10-20mm f/4-5,6. Filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

Costa de Dunvegan
Réflex digital a ISO 200. 60mm macro f/2,8.
© Miquel Àngel Dora

Dunvegan
Réflex digital a ISO 200. 50-500mm f/4-6,3. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

L'hortolà de canyet en perill

2008-12-26T18:08:00.032+01:00

Fa uns dies vaig assistir a una jornada d'anellament d'aus -que habitualment duen a terme els anelladors del GOB. En aquesta ocasió, però, l'objectiu fonamental era aprofitar l'estudi que s'està fent dels hortolans de canyet nidificants per poder observar amb detall les principals característiques de l'espècie Emberiza schoeniclus whitherby.

ANELLADOR MESURANT EL BEC D'UN HORTOLÀ DE CANYET
Emberiza schoeniclus whitherby
Réflex digital a ISO 200. 60mm f/2,8.
© Miquel Àngel Dora

L'hortolà de canyet és un petit passeriformes que cria a zones humides. A Espanya en podem trobar dues subespècies gairebé endèmiques. D'una banda l'hortolà de canyet iberoccidental (Emberiza schoeniclus lusitanica) de distribució cantàbric-atlàntica i de l'altra l'hortolà de canyet iberoriental (Emberiza schoeniclus whitherby) de distribució mediterrània.

HORTOLÀ DE CANYET
Parc Natural de S'Albufera

Aquesta darrera subespècie (E. s. Whitherby) es reprodueix exclusivament en algunes àrees de la meitat centre oriental de la península ibèrica, en el sud-est de França i a les Illes Balears.
En el darrer cens nacional realitzat d'aquesta subespècie a Espanya durant l'any 2005, s'han constatat descensos poblacionals d'entre el 80 i el 95%, amb un dels descensos més dràstics constatats, precisament a les nostres illes i concretament en el seu únic punt de cria a Balears, el Parc Natural de S'Albufera.
Des de 2007, es realitza un cens detallat de tota l'Albufera per precisar amb exactitud la mida poblacional de l'espècie i la xifra més esperançadora és, de 25 mascles territorials, fet que suposa un descens del 85% en la darrera dècada.

Durant el període reproductor ocupa, preferentment, zones humides cobertes per canyet, Phragmites australis i sesquera, Cladium mariscus, alimentant-se d’insectes. Cria des-d’abril a juny. Fa un niu al nivell del terra o entre la vegetació herbàcia.
Posta de 4 o 5 ous (de vegades fins a 6 o 7) que són incubats durant 12-14 dies. Els polls són nidícoles i volen als 10-13 dies. Poden fer dues o tres niades

Hàbitat: Ocupa zones humides cobertes amb vegetació herbàcia formada per Phragmites australis, Cladium mariscus, bova (Typha sp.) i jonqueres (Juncus sp.). Menys abundant a zones humides arbrades amb tamarells (Tamarix sp.). A l’hivern explota voreres de zones humides amb conreus i vegetació ruderal alimentant-se, principalment, de llavors.

Factors d’amenaça:
-Sobre l’espècie: no es coneixen. Podrien deure-se a canvis en la vegetació de les zones agrícoles dels voltants de s’Albufera de Mallorca i a la reducció de les zones humides marginals que envoltaven a aquesta.
- Sobre l’hàbitat: l’habitat original s’ha vist reduït, pràcticament, a la superfície actual del parc natural de s’Albufera de Mallorca i a algunes zones limítrofes amb vegetació aquàtica emergent no incloses dintre dels seus límits. Actualment, aquest hàbitat està patint canvis, deguts a una possible salinització progressiva de s’Albufera i transformació de zones perifèriques.

Posidònia

2008-12-16T11:31:00.015+01:00

Divendres passat vaig anar fins a Son Serra de Marina, exactament just allà on desemboca el torrent de na Borges. La vorera de la platja estava totalment envaïda de posidònia, entre 20 i 30 metres d'una ben espessa capa de fulles protegia perfectament l'arena de la platja.

Dilluns vaig tornar-hi esperant trobar-m'hi de nou tota aquella quantitat de matèria vegetal però la sorpresa fou descobrir un aspecte ben diferent al de dies abans. El temporal havia fet desaparèixer aquella enorme barrera natural.

TEMPORAL DE TRAMUNTANA
Reflex digital a ISO 100. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Cable disparador. Filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

La naturalesa no deixa de fascinar-me, segurament per això no deix de retratar-la.

DESEMBOCADURA DEL TORRENT DE NA BORGES
Reflex digital a ISO 100. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Cable disparador. Filtre polaritzador. Filtre degradat gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

Calendari "Sa Nostra" 2009

2008-12-11T11:56:00.014+01:00

Acaba d'editar-se el calendari del 2009 de "Sa Nostra" Caixa de Balears dedicat a la fauna i hàbitats de les Illes Balears.
He tingut el plaer de poder participar-hi amb una fotografia de corb marí i amb una altra de voltor negre, il·lustrant els mesos de gener i febrer.

CORB MARÍ A CALA SANT VICENÇ

La fotografia de corb marí, Phalacrocorax aristotelis, va ser realitzada el 2007 en una eixida a Cala Sant Vicenç en companyia d'altres dos fotògrafs de natura, els amics Biel Perelló i Eduardo Blanco. Vaig proposar-me mostrar aquest aucell en el seu ambient exposant a ISO 100 i a un diafragma f/25 que em permetés disparar a una velocitat suficientment baixa per donar sensació de moviment a l'aigua. Vaig muntar l'equip sobre el trípode vaig esperar el moment en el qual una ona rompés contra la roca, just a la part oposada d'on es trobava l'animal, per disparar la càmera.
Intencionadament vaig mantenir el balanç de blanc en posició de llum de sol per tal de donar a la imatge una marcada tonalitat blavosa que aportàs més fredor a l'ambient.

Subvencions pel foment de la caça.

2008-12-10T12:34:00.007+01:00

Acab de llegir, amb certa sorpresa, l'adjudicació de les subvencions que el Consell Insular de Mallorca ha fet a les organitzacions no governamentals i a les entitats sense ànim de lucre de l’illa de Mallorca pel foment de la caça i preservació de la natura per l’any 2008. Vegeu BOIB nº 162 de 18 de novembre de 2008.

En un moment de crisi com l'actual una persona -gens lligada al món de cercar i encalçar animals en llibertat per tal de capturar-los o matar-los - se demana com és possible concedir 176.ooo euros! (29.216.000! de les antigues pessetes) a diferents Clubs, Associacions i Societats relacionades directament amb la caça per "invertir-los" en qüestions com:

Compra i repartiment de gra i adobs. Repoblació de perdius, guàtleres i faisans. Compra de conills. Compra de trofeus. Llaurar. Compra de material fungible. Amollades i repoblacions. Lloguer de 14 quarterades. Exhibició de cans de mostra. Manteniment de menjadors i d’abeuadors. Edició de fulletons. Assistència a la XVI edició de la ‘Feria del Perro’. Despeses de veterinari. Adquisició de gàbies per control de predadors. Construcció de tancament per camp d’ensinistrament. Compra de reixeta per protecció de finques. Compra d’un 4x4 i d’un ordinador. Construcció de voladors i gàbies d’aclimatació. Neteja de camins i adquisició de gàbies per moixis assilvestrats. Compra de terreny. Restauració paret seca, substitució senyalització del vedat Arreglo de marjades i parets, compra de desbrossadora i motoserra. Compra de plaques, compra de reixes, barres i filferro. Compra de carpes i transportins per divulgació de la raça. Adquisició de canyes i xarxes de filats per a la caça de tords amb filats. Adquisició d’equipament i d’indumentària pels socis. Compra de telèfon mòbil. Construcció de basses d’aigua. Adquisició de material informàtic.

Visca la "preservació" de la natura!
Visca el Consell Insular de Mallorca!
Visc a un vedat anomenat Mallorca?

AMETLLERAR "PRESERVAT"

DxO Labs: anàlisi de la qualitat dels sensors

2008-11-25T12:55:00.014+01:00

A www.dxomark.com podem analitzar la qualitat dels sensors de les nostres càmeres. En aquesta web ens permet seleccionar el nostre model de càmera i obtenir automàticament tot un conjunt ben interessant d'informacions:

- Sensibilitat (ISO real)
- Relació senyal-renou (quan més alt és l'SNR millor; menys renou a la imatge).
- Rang dinàmic (màxim contrast que pot capturar un sensor).
- Rang tonal (quan més alta és la gama tonal millor és la imatge).
- Sensibilitat del color (quan més alta millor serà la qualitat de la imatge).

També és possible realitzar una comparativa de qualitat dels sensors entre diverses càmeres i veure una base de dades dels diferents models de càmeres (réflex i compactes de gama alta) de les principals marques.

Lightroom: col·leccions intel·ligents

2008-11-21T10:11:00.018+01:00

Una de les formes d'agrupar imatges -situades en diferents carpetes- de cara a la seva organització i recerca són les col · leccions.
Lightroom 2 ofereix un nou tipus de col·leccions que agrupen fotografies de forma automàtica en base als criteris que desitjem. Aquest nou tipus de col · lecció, anomenada col · lecció intel·ligent té la capacitat de contenir les fotografies que compleixin una o diverses condicions en el seu metadades de manera que no cal afegir-les manualment sinó que a mida que anem afegint fotografies a la nostra base de dades aquestes s’agruparan soles dins una determinada col·leció intel·ligent.

Per crear una col · lecció intel · ligent només hem d'anar a Biblioteca i seleccionar "Nueva colección inteligente". Això obrirà el menú de configuració en el qual podem donar-li nom i configurar les opcions que volem que compleixi. Podem escollir entre els metadades alguna paraula clau, si la foto és o no és apaisada, si la foto està retallada, si la foto ha estat feta amb un determinat objectiu o càmera...

Avaluació taller "Imatges de tardor"

2008-11-18T12:35:00.019+01:00

Els passats dies 14 i 15 de novembre he tengut el plaer d'impartir un taller de fotografia de flora, paisatges, macrofotografia i tractament digital d'imatges, organitzat pel Museu Balearc de Ciències Naturals de Sóller, dins el marc d'activitats de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia.

El divendres vaig presentar als assistents un audiovisual titolat Portfoli natural amb un recull d'imatges de natura realitzades íntegrament a Mallorca. Posterioment abordàrem la part teòrica d'aquest taller.

PRÀCTIQUES EN EL BARRANC DE BINIARAIX

El dissabte dematí realitzàrem una sortida pràctica al barranc de Biniaraix i l'horabaixa el dedicàrem a realitzar una sessió de tractament digital d'imatges. Entre i entre gaudírem d'un dinar a un petit restaurant de Sóller on poguerem intercanviar diferents visions del món fotogràfic digital actual i parlar sobre diferents maneres d'entendre els cursos de formació fotogràfica.

Tractament i muntatge de dues fotografies en una sola imatge final.

Avaluació del curs de fotografia botànica.

2008-11-10T17:18:00.027+01:00

Aquest passat cap de setmana he impartit una ponència sobre fotografia de flora en el curs de fotografia botànica organitzat pel Jardí Botànic de Sóller.

Biòlegs, fotògrafs, professors, estudiants universitaris, periodistes, tècnics d'espais naturals, aficionats a la fotografia... han estat algunes de les persones participants en aquestes dues intenses jornades.

La sessió pràctica la realitzàrem entre la Font des Noguer i la Font des Prat, prop dels embassaments de Cúber i del Gorg Blau, en una jornada de temps magnífic i en un ambient distès i agradable.

Sempre em resulta molt enriquidor compartir amb futurs fotògrafs i fotògrafes de natura una jornada fotogràfica en el camp, més encara en aquest cas pel fet d'impartir el curs conjuntament amb dos extraordinaris fotògrafs del nostre entorn natural, en Pep Bonet i en Marcos Molina.

Per acabar la jornada vaig proposar als assistents de realitzar dues fotografies com a record d'aquest curs. La meva intenció era fer aparéixer dues vegades cada una de les persones assistents a la sortida en una mateixa fotografia. Aquí en teniu els resultats.

Muntatge i reenquadrament de dues fotografies en una sola imatge final.
Reflex digital a ISO 200. 17-35mm f/2.8. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

Muntatge de dues fotografies en una sola imatge final.
Reflex digital a ISO 200. 17-35mm f/2.8. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

Distància hiperfocal en fotografia de paisatge.

2008-11-03T16:01:00.033+01:00

Una excursió recent en el Puig des Teix m'ha suggerit la possibilitat de recordar un concepte importantíssim en fotografia de paisatge: la distància hiperfocal.

La distància hiperfocal és el punt en el qual hem d'enfocar l'objectiu per tal d'obtenir la màxima profunditat de camp o, dit d'una altra manera, quan enfocam un objectiu a la distancia hiperfocal veurem perfectament enfocat tot allò que estigui entre la meitat d'aquesta distància i l'infinit.

El coneixement d’aquest valor és molt important, ja que enfocant just a la distància hiperfocal (encara que potser no hi hagi res destacable) ens asseguram que tot el que hi ha des d’aquest punt a l’infinit quedarà enfocat (a més d'una zona de ‘regal’ per davant).

COIXINETS DE MONJA I ESTEPA BLENERA
( al fons puig des Teix i puig des Vent)
Reflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6
© Miquel Àngel Dora

En aquesta imatge realitzada a una focal de 10 mm vaig situar, aproximadament, el punt d'enfocament a 0,45 metres - distància hiperfocal- en comptes d'enfocar directament a l'infinit -puig des Teix- , d'aquesta manera vaig aconseguir que tot allò que estàs entre 0,22 metres i l'infinit es veies nítid a la imatge.

Com que el càlcul de distàncies hiperfocals depèn d'una fòrmula complexa vos recoman visitar la web www.dofmaster.com/dofjs.html on podeu trobar -entre d'altres- un bon calculador de distàncies hiperfocals en funció del tipus de càmera que tengueu, la distància focal de l'objectiu que faceu servir i l'obertura del diafragma que desitjeu utilitzar.

Curs i taller de fotografia digital a Sóller.

2008-11-01T19:20:00.003+01:00

Els propers dies 8 i 9 de novembre de 2008 impartiré un curs conjuntament amb els companys Pep Bonet i Marcos Molina en el Jardí Botànic de Sóller.
Més informacio a: http://www.jardibotanicdesoller.org.

Una setmana després, els dies 14 i 15 de novembre, impartiré un Taller eminentment pràctic de fotografia digital en el Museu Balear de Ciències Naturals.
Més informació a: http://www.museucienciesnaturals.org.

PARET, SECA?

Se ven

2008-11-01T19:19:00.001+01:00

M'ha semblat oportú inaugurar oficialment aquest blog amb una fotografia presa recentment prop d'Ariany i que no necessita massa comentaris.
Sembla que la crisi econòmica també afecta al cervell.

LA MENORQUINA MALLORQUINA
Reflex digital a ISO 200. 17-35mm F/2,8.