Fa uns dies vaig assistir a una jornada d'anellament d'aus -que habitualment duen a terme els anelladors del GOB. En aquesta ocasió, però, l'objectiu fonamental era aprofitar l'estudi que s'està fent dels hortolans de canyet nidificants per poder observar amb detall les principals característiques de l'espècie Emberiza schoeniclus whitherby.
ANELLADOR MESURANT EL BEC D'UN HORTOLÀ DE CANYET
Emberiza schoeniclus whitherby
Réflex digital a ISO 200. 60mm f/2,8.
© Miquel Àngel Dora
Emberiza schoeniclus whitherby
Réflex digital a ISO 200. 60mm f/2,8.
© Miquel Àngel Dora
L'hortolà de canyet és un petit passeriformes que cria a zones humides. A Espanya en podem trobar dues subespècies gairebé endèmiques. D'una banda l'hortolà de canyet iberoccidental (Emberiza schoeniclus lusitanica) de distribució cantàbric-atlàntica i de l'altra l'hortolà de canyet iberoriental (Emberiza schoeniclus whitherby) de distribució mediterrània.
Réflex digital a ISO 320. 600mm f/5,6.
© Miquel Àngel Dora
© Miquel Àngel Dora
Aquesta darrera subespècie (E. s. Whitherby) es reprodueix exclusivament en algunes àrees de la meitat centre oriental de la península ibèrica, en el sud-est de França i a les Illes Balears.
En el darrer cens nacional realitzat d'aquesta subespècie a Espanya durant l'any 2005, s'han constatat descensos poblacionals d'entre el 80 i el 95%, amb un dels descensos més dràstics constatats, precisament a les nostres illes i concretament en el seu únic punt de cria a Balears, el Parc Natural de S'Albufera.
Des de 2007, es realitza un cens detallat de tota l'Albufera per precisar amb exactitud la mida poblacional de l'espècie i la xifra més esperançadora és, de 25 mascles territorials, fet que suposa un descens del 85% en la darrera dècada.
En el darrer cens nacional realitzat d'aquesta subespècie a Espanya durant l'any 2005, s'han constatat descensos poblacionals d'entre el 80 i el 95%, amb un dels descensos més dràstics constatats, precisament a les nostres illes i concretament en el seu únic punt de cria a Balears, el Parc Natural de S'Albufera.
Des de 2007, es realitza un cens detallat de tota l'Albufera per precisar amb exactitud la mida poblacional de l'espècie i la xifra més esperançadora és, de 25 mascles territorials, fet que suposa un descens del 85% en la darrera dècada.
Durant el període reproductor ocupa, preferentment, zones humides cobertes per canyet, Phragmites australis i sesquera, Cladium mariscus, alimentant-se d’insectes. Cria des-d’abril a juny. Fa un niu al nivell del terra o entre la vegetació herbàcia.
Posta de 4 o 5 ous (de vegades fins a 6 o 7) que són incubats durant 12-14 dies. Els polls són nidícoles i volen als 10-13 dies. Poden fer dues o tres niades
Posta de 4 o 5 ous (de vegades fins a 6 o 7) que són incubats durant 12-14 dies. Els polls són nidícoles i volen als 10-13 dies. Poden fer dues o tres niades
Hàbitat: Ocupa zones humides cobertes amb vegetació herbàcia formada per Phragmites australis, Cladium mariscus, bova (Typha sp.) i jonqueres (Juncus sp.). Menys abundant a zones humides arbrades amb tamarells (Tamarix sp.). A l’hivern explota voreres de zones humides amb conreus i vegetació ruderal alimentant-se, principalment, de llavors.
Factors d’amenaça:
-Sobre l’espècie: no es coneixen. Podrien deure-se a canvis en la vegetació de les zones agrícoles dels voltants de s’Albufera de Mallorca i a la reducció de les zones humides marginals que envoltaven a aquesta.
- Sobre l’hàbitat: l’habitat original s’ha vist reduït, pràcticament, a la superfície actual del parc natural de s’Albufera de Mallorca i a algunes zones limítrofes amb vegetació aquàtica emergent no incloses dintre dels seus límits. Actualment, aquest hàbitat està patint canvis, deguts a una possible salinització progressiva de s’Albufera i transformació de zones perifèriques.
-Sobre l’espècie: no es coneixen. Podrien deure-se a canvis en la vegetació de les zones agrícoles dels voltants de s’Albufera de Mallorca i a la reducció de les zones humides marginals que envoltaven a aquesta.
- Sobre l’hàbitat: l’habitat original s’ha vist reduït, pràcticament, a la superfície actual del parc natural de s’Albufera de Mallorca i a algunes zones limítrofes amb vegetació aquàtica emergent no incloses dintre dels seus límits. Actualment, aquest hàbitat està patint canvis, deguts a una possible salinització progressiva de s’Albufera i transformació de zones perifèriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada