5 de maig 2010

Tractament digital de fotografies


La lectura d’un article publicat a Fotonatura.org i  de diverses notícies (1) aparegudes a Internet sobre excessos en el retoc de determinades fotografies, m’ha duit a iniciar la redacció d’alguns posts dedicats al revelat digital de fotografies de contingut naturalístic amb la intenció d’encetar un debat sobre aquest tema i d’intentar arribar a definir un codi ètic del tractament digital de fotografies del món natural.

Per ventura el més senzill serà començar per definir que es considera acceptat per la comunitat fotogràfica com a tractament bàsic, tradicional o purista. La resposta la podem trobar en les bases dels concursos  internacionals de fotografia naturalística.

S'accepten com a ajustos bàsics aquells que afectin a:

  • Nivells (lluminositat).
  • Contrast.
  • Saturació de color.
  • Balanç de blanc.
  • Enfocament (nitidesa).
  • Reenquadrament.
Sempre que no modifiquin el missatge original de la fotografia.
Al meu entendre caldria afegir un ajustament bàsic més: la possibilitat d'eliminar les taques de pols del sensor.

PARC NACIONAL DE TRIGLAV (Eslovènia)
Reflex digital a ISO 100. 10-20mm f/4-5,6. Filtre polaritzador. Trípode. Disparador. 
Ajustament de nivells, saturació i enfocament.
© Miquel Àngel Dora

Fent una recerca a internet trobam que la GDT, l'Associació de fotògrafs de natura d'Alemanya, organitzadora d'un prestigiós concurs internacional de fotografia de natura (GDT Nature Photographer of the Year) té editada una guia molt interessant que ens pot servir per determinar amb claretat fins a on es permet el tractament de les fotografies digitals sense entrar en la manipulació de la imatges.

D'aquesta guia i de les bases del concurs n'extrec la informació següent:



a) Es considera incompliment de normes de concurs les següents:


  • L'eliminació d'elements (p.ex. eliminar branques que distreuen).
  • L'addició d'elements.
  • L'aplicació de filtres digitals de qualsevol tipus.

b) Es donen les recomanacions següents:

  • S'accepta la correcció de l'aberració cromàtica.
  • S'accepten els arxiu DNG com a arxius RAW si la càmera ha guardat la fotografia en aquest format d'arxiu. No es permet convertir arxius NEF, CR2, TIF, JPG... a DNG.
  • L'exposició múltiple és acceptada sempre que hagi estat realitzada amb una càmera que disposi d'aquesta possibilitat i prenint dues o més fotos a un mateix lloc i aproximadament al mateix temps. No s'acepten fotografies combinades amb l'ajuda de l'ordinador. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'una exposició múltiple (MF).
  • L'eliminació moderada de renou. No s'admet un desenfocament del fons de la imatge.
  • Saturació de color. No s'admet una excessiva alteració selectiva del color d'elements individuals. (p.ex. canvis en el color del cel)
  • HDR. S'admet quan, usant trípode, es realitzen una sèrie d'exposicions diferents per ajustar el contrast entre cel i terra.No s'admet una excessiva alteració dels valors tonals en algunes parts de la fotogtrafia i les imatges hiperrealistes. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'un HDR (HDR).
  • Contrast, valor tonal i gradació. No s'admet una alteració excessiva d'elements individuals de la imatge.
  • Panoràmiques. S'admeten les fotografies creades a partir de vàries fotografies individuals fetes amb aquest propòsit. No s'admeten panoràmiques creades en indrets i en temps diferents. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'una panoràmica (P).
  • Enfocament. S'adment l'enfocament selectiu sempre que no sigui excessiu.
  • S'adment l'ampliació de la profunditat de camp mitjançant la superposició de fotografies amb diferents enfocaments. L'autor ve obligat a declarar que es tracta d'una superposició de fotografies amb diferents enfocaments (SE).
  • Blanc i negre. S'admet l'aplicació limitada a tota la fotografia de la reducció a tons de gris i els virats. No s'admet el tractament selectiu de la imatge.
  • Enfocament selectiu. S'admet amb moderació.
  • Eina (tampó) de clonació. S'adment l'eliminació de les taques de pols del sensor. No s'admet l'eliminació d'elements no desitjats.
  • Correcció de perspectiva i distorsió. S'admet l'ajust de la convergència de línies. S'admet redreçar l'horitzó.
  • Balanç de blanc. S'admet l'ajustament del balanç de blanc d'acord amb les condicions reals de llum quan es va fer la fotografia. No s'admet crear la impressió de posta de sol en una fotografia presa al migdia, p.ex.

La GDT recorda que "la manipulació de fotografies de la naturalesa contradiu els principis de respecte a l'autenticitat de les imatges i té un impacte altament negatiu en la credibilitat de les imatges en general. Igualment aquesta manipulació afecta als fotògrafs que són honests i no manipulen les seves imatges". Concedeixen una importància als documents de naturalesa no manipulada però consideren que no es poden ignorar les possibilitats tècniques de l'edició d'imatges.

Què en pensau? Estau d'acord amb totes aquestes recomanacions?
Jo, en principi, no.

-------------

(1) Per saber-ne més:

- L'agència Reuters retira una fotografia per excés de processat.
- Excessos en el retoc. Blog Maria Rosa Vila.

14 comentaris:

Jaume ha dit...

Esta molt be això de no alterar la realitat a fi de preservar l'autenticitat de la fotografia i el seu valor documental i informatiu si aquest és el nostre objectiu com a fotògrafs. Però no veig perquè no se poden utilitzar totes les tècniques que tenim al nostre abast a fi ressaltar alguna o algunes de les qualitats de la imatge que enregistram.
No veig perquè podem utilitzar un polaritzador i no una mascara de capa amb corbes per enfosquir el cel. No veig la diferència entre llevar un plàstic de la platja abans de fer la foto o clonar-lo desprès. No veig quina diferència hi ha entre compensar unes ombres amb reflector o flaix o fer-ho amb una correcció local com es feia al laboratori de blanc i negre.
No veig perquè estan vetades aquestes tècniques, però no diuen res d'aplanar la perspectiva amb un tele per apropar el fons i desenfocar-lo, o de fer servir un gran angular per crear una forta perspectiva i falsejar les proporcions de les coses, tècniques aquestes que també alteren la percepció de la realitat.
Pens que la natura és font d'inspiració i matèria prima per a crear imatges i si el propòsit no ha de ser estrictament documental no hi ha perquè retallar la creativitat als fotògrafs.
Aquesta és la meva humil opinió.

Salut,
Jaume Capellà

Biel Servera ha dit...

Miquel Angel, has tret un tema tan interessant com delicat, d'aquests que no deixen indiferent.
Jo estic molt mes en la linia de'n Jaume amb tot lo que conta. Qui se pensi que abans del digital no se feien alteracions i que amb l'arribada del fotoshop se fan sacrilegis, que fasi un repas en profunditat a la feina de molts d'autors classics i se'n dura mes d'una sorpresa. El tema dona per xarrar-ne, i molt. Al respecte recoman una lectura interesantissima: "El beso de Judas. Fotografia y realidad" de'n Joan Fontcuberta.
Aixo si, tambe es important, si es necesari, explicar tots els procesos que s'han fet, digitals o no.

Biel

Miquel Àngel Dora ha dit...

Hola Jaume
Coincidim en la majoria de les apreciacions que fas i voldria resaltar unes paraules tevges que em semblen clau: "si el propòsit no ha de ser estrictament documental no hi ha perquè retallar la creativitat als fotògrafs". També me deman,però, si aquesta creativitat ens permet fer servir els mitjans informàtics per llevar una estesa elèctrica de la imatge original, convertir una llum de dia en una llum de posta de sol, retallar una imatge al 50%... Tenc dubtes, massa dubtes.
Salut i fotos!

Miquel Àngel Dora ha dit...

Hola Biel
El tema efectivament és delicat però no per això no hem de començar a destriar allò que -des de la fotografia de natura- és èticament correcte. Tenim un codi ètic de la pràctica fotogràfica però no ha sorgit, encara, un codi que pugui orientar-nos de fins a on podem arribar amb el tractament digital d'inatges.

Biel Servera ha dit...

Miquel Angel,
jo entenc que la practica fotografica de natura ha de ser etica. Tota en general pel que fa a la nostra interaccio en la natura. No particip dels limits entre lo etic i lo no etic pel que fa a mitjans utilitzats, no els veig. Absolutament tot son artificis, digitals o no.
Lo unic que s'hauria de fer es ser honest a l'hora d'explicar com has fet aquella obra.
Fins i tot aniria un poc mes enlla que en Jaume i te diria que per fe-ne de documental (no nomes creativa) tambe has d'utilitzar tots els mitjans possibles. Un raw no es mes que un negatiu, s'ha de revelar, sempre ha estat aixi, des dels inicis de la fotografia.
Per que no retallar-la (en referencia a un comentari previ teu) si no m'agrada el format 2x3 del sensor? M'he d'ajustar a que Sony nomes en fabrica d'aquests?

Salut,
Biel

Miquel Àngel Dora ha dit...

Biel, interessant i valenta la teva opinió. Crec que molta gent pensa com tú, fa el que tú dius però no gosa a afirmar-ho. De totes maneres em resulta difícil estar d'acord amb la idea que "tot val": llevar i afegir elements a la imatge, saturar de manera irreal, mesclar dues o més imatges...
Ningú més s'anima a dir la seva?

Jaume ha dit...

Voldria afegir quatre coses més si m'ho permeteu:

Pens que el limit l'ha de posar el fotògraf fent servir el sentit comú i el seu criteri com especialista en imatge i tenint en compte el destí final de les fotografies.

Simular una posta de sol amb mitjans artificials segurament se quedarà amb això, amb una simulació. Si saturam més del que toca se veurà irreal i amb pèrdua de qualitat.

Retallar la foto feta o retallar-la quan la feim (enquadrar) serveix pel mateix, delimitar el que veim dins un rectangle o quadrat. Si la resolució de la nostra càmera és suficient per fer-ho, perquè no?

Clonar uns fils elèctrics perquè no son estètics en unes fotos destinades a un treball documental no te sentit quan el que més importa és el valor documental.

Hem de procurar crear imatges que transmetin sentiments, no de castigar-nos amb un llistat de normes i restriccions. Tot i que algunes podrien ser necessàries si treballàssim a la premsa, pens que son totalment innecessàries si treballam la fotografia de manera més artística.

Salut.

Jaume Capellà

Miquel Àngel Dora ha dit...

Hola Jaume
Molt interessant la teva opinió. En uns dies intentaré pujar unes imatges al bloc per anar perfilant una mica més aquest tema.

Joan ha dit...

Com va Miquel Àngel? fa temps que no passava per aquí... de fet es la primera vegada que te coment el bloc... anem per feina:

A mi me pareix un doi molt gros, deixar fer un HDR i no admetre un filtre degradat al cel en el procesat... ho trob molt incoherent.
Després parla de una "excessiva alteració selectiva del color..." imposible posar un límit, al final podràn retirar o acceptar fotos que vulguin amb aquesta premisa, es un problema de criteri...
Admeten profunditat de camp mitjançant varies fotos, pero no un desenfocament selectiu en procesat...
Supos que ha de esser complicat fer unes normes, però aquestes no me pareixen de les millors.
Tallar per el cami denmig i no deixar fer res d'aixó? tampoc... supos que amb un "es valorarà la no utlització..." els que hi participin ho entendràn millor, i no tenen que excloure cap foto.

Jo crec que mes envant ens cansarem de veure fotos tan saturades, tan ratellades, tan apocaliptiques, per tant les deixarem de fer (si es que no ho hem deixat de fer ja).

Tenc que dir que a mi no me pareix malament utilitzar qualsevol eina en el procesat de ses fotos, mes be al reves. Tenc clar es que la fotografía, com abans, te dues parts, la toma i el revel.lat.

Be, deix d'enrollar-me. Un saludo!

Miquel Àngel Dora ha dit...

Hola Joan
Efectivament les orientacions de la GDT no acaben de ser les millors però sí les úniques fins ara. Compartesc amb tú que hi ha certes incongruències en les recomanacions que proposen, d'aquí la meva proposta de debat.
Salutacions.

Miquel Àngel Dora ha dit...

L'amic Eduardo Blanco comenta en el facebook: "Yo creo que hay mucha gente que se pasa con los "ajustes". La fotografía de naturaleza es un tipo de fotografía documental y la realizadad deberia respetarse al máximo en el resultado final."

Joan Gelabert ha dit...

Aixó es cert, i ho compartesc, però després, poden apareixer aspectes comercials, una foto, dirém "sobre-tractada", tal vegada arribarà a més posibles compradors, per lo espectacular que queda el resultat final, i qui la compra no valora si era eralment aquell el "moment" que tenía devant el fotógraf.
Per unaltre banda, un blanc i negre es podría considerar la part oposada a una sobre-saturació, o manupulació excesiva, i no es fa...
Salut!

Jaume ha dit...

Respect les opinions expressades en aquest interessant debat i entenc alguns arguments, però seguesc defensant el meu punt de vista; una fotografia de natura no te perquè ser només una foto documental, pot ser una obra d'art, en aquest cas, qui pot dir que fer i que no fer en el proces de creació de una obra d'art?
Salut,

Jaume Capellà

danielarenas ha dit...

Un molt bon article basat en el sentit comú ( tenia un professor que sempre deia que el sentit comú és el menys comú dels sentit i començo a pensar que tenía raó) y sobretot t'has recolçat en les normes d'un concurs dels més prestigiosos sobre natura si no és el mes prestigiós.

Excel·lent article, anem a llegir el següent!