Fa dies que, casualment, he coincidit a parlar amb diversos fotògrafs de natura sobre l'excés de retall que sovint s'aplica a determinades fotografies de fauna per tal d'obtenir imatges més espectaculars o, simplement, de subjectes més grans o aparentment més propers.
El retall o reenquadrament de fotografies de natura permet obtenir imatges ben compostes, eliminar elements no desitjats, centrar l'atenció sobre el subjecte principal o redreçar una imatge lleugerament torta, entre d'altres.
Pens que massa sovint el retall modifica en excés la realitat fotografiada, tant que, fins i tot podem obtenir una nova imatge que poc o gens té a veure amb la fotografia original. Aquest retall excessiu de la fotografia original permet mostrar -sobretot a intenet- imatges espectaculars que poden semblar mostrar un domini tècnic i/o compositiu de la persona que ha manipulat la imatge original.
El reenquadrament de fotografies d'aus és sovint utilitzat per alguns fotògrafs per obtenir imatges que poden fregar la perfecció.
M'he permès "enganar-vos" mostrant tres fotografies retallades, per a mi, en excés. Ara, però, em toca mostrar la realitat captada per la meva càmera...els originals.
LLAMBRITJA
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM
© Miquel Àngel Dora
ESTORNELL NEGRE
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Trípode.
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Trípode.
© Miquel Àngel Dora
VOLTOR NEGRE
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Duplicador 1,4X. Trípode.
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Duplicador 1,4X. Trípode.
© Miquel Àngel Dora
No considerau que, en aquest casos, seria bo que qui retrata ens digués que es tracta d'un retall important?No considerau que és bo que el fotògraf de natura comparteixi amb l'espectador les imatges de les veritats de les qual ha estat testimoni?
Esper no haver ferit la sensibilitat de cap fotògraf o fotògrafa de natura, no és la meva intenció. Salut i fotos!
3 comentaris:
Totalment d´acord Miquel Angel, encara que la primera vegada que xerrarem no estava molt d´acord amb el limits imposats a la fotografia de natura a dia d´avui he arrivat a pensar fins i tot si es etic l´instalació de menjadors...Respecte al retall crec que hi ha de molt exagerats i que si s´hauria de notificar. Amb tot aixo pero que sentit té tenir una camera amb 18 o mes megapixels, si no s´ha de fer cap cartell gigant...
Per a mi ve a ser el mateix caviar l'òptica de la càmera per una mes potent perquè quedi mes gran l'ocell o retallar el fons que sobra. El fet es el mateix; seleccionar el que volem i el que no. Tot i això, es clar que te més mèrit aconseguir un enquadrament perfecte en el moment de fer la foto, però això ja es satisfacció personal del fotògraf o exigència d'un concurs. Per altra part hem de recordar que quan es treballaven els reportatges i sessions fotogràfiques amb negatius, es feien fulles de contactes que servien entre altres coses per indicar els retalls que hi havia que fer. Es a dir que el retall és una tècnica quasi tan antiga com la pròpia fotografia i el limit el posarà l'autor de la foto i les limitacions de la pròpia tècnica.
Salut!
Jaume Capellà
Hola,
Me semblaria malament que qualcu no digues com ha fet la fotografia, sigui al camp o despres a l'odinador (abans laboratori), faltaria mes.
Sobre lo que dius de compartir les veritats de les quals has estat testimoni, en molts de casos (especialment fauna) la principal veritat que pots compartir es fins on pots gastar en equip, sobretot teleobjectiu.
Per cert, l'estornell guanya moltissim, un retall molt encertat!
Una entrada interessant, no te cansis de posar temes "peluts".
Salut,
Biel Servera
Publica un comentari a l'entrada