Retratar la natura amb respecte, seny i discreció

Els darrers anys ha augmentat espectacularment el nombre de persones que s'han aficionat a la fotografia de natura a les Illes Balears. Aquest augment en el nombre de practicants ha vingut acompanyat d'algunes pràctiques poc compromeses amb la declaració de principis i de conductes bàsiques del codi ètic de fotografia de natura reconegut per l'AFONIB i per totes les Associacions i Societats relacionades amb la fotografia de natura a l'estat espanyol.

La fotografia de natura, com a qualsevol activitat que es dur a terme en un entorn natural, comporta sempre una intrusió en la natura i, inevitablement, es poden causar molèsties als éssers vius. La fotografia de natura, a diferència de la caça fotogràfica, és una especialitat fotogràfica que implica el domini de les tècniques fotogràfiques, un bon coneixement de les espècies o indrets a retratar, un domini de les tècniques no perjudicials d'aproximació o d'atracció dels animals i un respecte escrupulós per aquestes espècies i paisatges.

  FOTÒGRAFA RETRATANT LA POSTA DE SOL

Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador.

© Miquel Àngel Dora

Per fer-ne una comparança imaginau la feina d'un fotògraf esportiu; aquesta persona ha de tenir un domini del seu material fotogràfic i de les tècniques fotogràfiques, però també ha de conèixer perfectament la pràctica de l'esport que retrata: on pot situar-se i on no ho pot fer, en quin moment pot apropar-se a un determinat esportista, quan pot fer servir il·luminació artificial, quan pot canviar de posició, com i quan ha de sol·licitar els permisos per accedir als estadis, etc... De fet quan més coneixements tengui d'una determinada pràctica esportiva més possibilitats tindrà d'obtenir grans fotografies. Dit d'una altra manera: domina la fotografia, és coneixedor de l'esport i, a més, sap on hi ha el límit per aconseguir les millor imatges. Cap bon fotògraf esportiu envairà l'espai de joc  o s'atrevirà a obtenir imatges dels esportistes en els vestidors, per posar-ne un exemple.

Doncs el mateix es demana a la persona que desitgi retratar la flora, la fauna o els paisatges; un respecte escrupulós per la vida i la tranquil·litat dels éssers vius i per la conservació dels paisatges, molt especialment si es tracta d'espècies en perill o d'espais naturals protegits.


Darrerament he estat testimoni o he rebut informació de diferents actuacions, que no tenen en consideració els criteris establerts en el codi ètic de fotografia de natura. Actuacions en les quals sembla que l'objectiu únic de qui les dur a terme -un fotògraf A LA natura-  és l'obtenció d'una determinada fotografia sigui com sigui i costi el que costi, en perjudici de la pràctica autèntica de la fotografia DE natura.

Estic convençut que determinades actuacions són fruit del desconeixement i no d'una mala fe. Internet ha posat a l'abast de qualsevol persona centenars de fotografies de gran qualitat que animen a obtenir-ne de semblants (per ventura també ens hauríem de plantejar quines imatges penjam a internet) sense reparar que darrera de moltes fotografies de natura hi ha un treball previ molt important a l'obtenció de la imatge (consulta a experts i/o a científics, treball de camp, sol·licitud de permisos, documentació...).

 CAÇADOR D'IMATGES

Reflex digital a ISO 500. 400mm f/4 IS USM i duplicador 1,4x.

© Miquel Àngel Dora

Des d'aquest espai m'agradaria iniciar una campanya d'adhesió a les bones pràctiques en la fotografia de natura a les Illes Balears (pots deixar el teu comentari en aquest bloc) i l'oferiment per informar, formar o explicar allà on sia el perquè de la necessitat d'assumir el codi ètic de fotografia de natura.