bloc fotodenatura

7 d’oct. 2016

Exposició Naturals a Alcúdia.

Gràcies al personal del Parc Natural de S'Albufera i de la Reserva de S'Albufereta , l'exposició NATURALS estarà exposada de dia 4 d'octubre a dia 7 de novembre a l'Auditori d'Alcúdia.

Horari de 9 a 21h de dilluns a divendres i els dies de funció.

27 de febr. 2016

Preparant la propera exposició

Gràcies a la col·laboració inestimable d'un grup de persones d'un natural excepcional, puc anar tancant la meva propera exposició de fotografies.
He dedicat els darrers cinc anys a un projecte fotogràfic que m'ha fet madurar com a fotògraf però, sobretot, com a persona.
Amb la natura com a co-protagonista, retorn als orígens del meu treball fotogràfic, quan les games de grisos, els blancs purs i els negres intensos lluïen sobre el paper fotogràfic.

31 d’ag. 2014

Selecció d'imatges

Algunes de les imatges d'estiu publicades a les xarxes socials.

Cada estel, un record.

De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres.

Miquel Martí i Pol

S'ha de tornar als llocs que ens espanten i convertir la por en fortalesa. Avui era el dia.

Mallorca sense hotels.Un itinerari clàssic de l'estiu.

Trescant de nit sovint la solitud m'acompanya.

Moments de silenci a Mallorca. De vegades cal oblidar el que sents i recordar el que mereixes.

Sovint el valor d'una imatge no està en la perícia del fotògraf sinó en l'habilitat de la natura.

Benvinguts a Manacor. Comença l'espectacle...

22 de des. 2013

Entre maror i bonança.

Divendres passat el temporal de tramuntana no me va permetre obtenir cap fotografia a la zona nord de l'illa. Ahir dissabte dematí vaig considerar que podia ser el moment oportú per capturar una mar encara força moguda en un indret que, a l'hivern, crida sovint la meva atenció: la desembocadura del torrent de na Borges.

15 de nov. 2013

Vivències de tardor.

16 d’ag. 2013

Allà on la llum encara plora

M'he carregat de coratge per anar a veure els efectes del devastador incendi d'Andratx. Amb l'excusa de partir amb la càmera a la mà i amb la necessitat de fer-hi una passada ràpida per veure l'estat dels meus racons estimats, he caigut en l'estètica dels espais negres, del silenci, de la desolació... de l'esperança!

6 d’ag. 2013

Cita

29 de maig 2013

Ens tocam

Ja fa un grapat de setmanes que vaig tornar de Menorca i el caramull de fotografies pendents de revelar encara és prou important. Quan lleu me pos a ajustar imatges i me top amb records i alguna sorpresa visual.

Al llarg d'aquell viatge cercava un punt de l'illa que em deixàs creure que Menorca i Mallorca es toquen, encara que només fos visualment, i el vaig trobar així com a mi més m'agrada: sense càlculs, sense mapes, sense preveure el temps. sense saber massa bé on anar, esperant que la natura dirigís les meves passes.

Vaig muntar l'equip orientat cap el Cap d'Artrutx. El seu far es destacava i el sol no em deixava veure bé algun bocí de terra que intuïa havia de ser el nord de Mallorca. Amb el pas del temps i l'ajuda del teleobjectiu vaig poder observar l'aparició fantasmagòrica del far de Formentor. La màgia illenca s'havia produït: Menorca tocava Mallorca.

CAP D'ARTRUTX I SILUETA DE MALLORCA

Reflex digital a ISO 200.300mm f/ 2.8 amb duplicador 2X. Trípode. Cable disparador.

Detall de la fotografia anterior.

25 d’abr. 2013

Curs d'iniciació a la macrofotografia

Una vegada més el Parc Natural de S'Albufera m'ha demanat impartir un taller de fotografia de natura. En aquesta ocasió dedicarem unes hores a la macrofotografia en un espai tan estimat com és Sa Bufera.

2 de gen. 2013

Cita

7 de des. 2012

Tancat

9 d’ag. 2012

Dingo

Arribam amb la campervan a Ormiston Gorge a la Serralada West MacDonnell després de conduir tot el dia. Els darrers rajos il·luminen la part superior d'aquest barranc i decidesc entrar-hi totsol amb el trípode, la càmerra i el 18-200mm amb la intenció de retratar un gorg amb la poca llum natural que queda.

GORG A ORMISTON GORGE

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode. Disparador de cable.

Després d'uns deu minuts veig comparèixer a l'altra costat dels gorg un exemplar de dingo - canis lupus dingo. Venen al meu record paraules de coneguts que m'alertaren d'aquest mamífer abans de partir cap a terres australianes. Després d'acostar-m'hi tot el que puc faig algunes fotografies i cerc un lloc per on poder passar a l'altre vorera. No acaben de satisfer-me els enquadraments que puc obtenir des d'aquesta banda del gorg. Manca llum i l'animal no deixa de moure's. Decidesc intentar retratar l'animal disparant a velocitat 1/10 i diafragma f/8 per tal d'obtenir un fons desdibuixat. Sospit que si no ho faig així les fotos sortiran totes mogudes. He de pensar molt aviat i actuar encara més de pressa, en aquestes situacions és quan un s'adona que el domini de la tècnica fotogràfica és essencial per tal de centrar-se en el seguiment del motiu i en la composició. El silenci ha conquerit el barranc i crec que només la càmera, cada vegada que es dispara, romp aquest silenci inquietant.

DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.

L'animal s'allunya amb rapidesa davant la meva presència i decidesc mirar de seguir-lo barranc endins. Començ a caminar molt de pressa amb la càmera muntada en el trípode. El terreny arenós no ajuda a poder caminar aviat i veig com l'animal desapareix en el fons del barranc. Sembla que l'espectacle ha acabat.

Decidesc tornar a centrar-me en l'entorn i a fer alguna fotografia més del barranc. Em criden l'atenció els reflexos de les parets dns l'aigua.

REFLEX

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode. Disparador de cable.

De mica en mica la llum va tenyint l'entorn d'un blau misteriós. Pens que he de tornar i don mitja volta. No faig dues passes i lluny, just allà on havia fet les fotos del primer dingo, en compareix un altre. M'atur. Pens. He de canviar la sensibilitat de la càmera. L'animal, vorera vorera, ve lentament cap a on som. Començ a fer algunes imatges i veig que el reflex del dingo i d'alguns arbres dins l'aigua pot ser un motiu interessant. La càmera me dona 1/125 de velocitat i procur anar en compte a disparar sense moure-la gaire.

GORG I DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.

L'animal segueix avançant cap a mi com si no ves que som allà. S'acosta. S'acosta més. Ja el tenc al damunt.

M'arrisc i canvii la sensibilitat de la càmera. 400 ISO. Pos ràpidament diafragma 22, lleva l'autofocus - no em pot fallar l'enfocament-, comprov la velocitat d'obturació: 1/6 !!! Començ a disparar, una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set fotos canviant manualment el punt d'enfocament. El cor em batega aviat. No puc mirar si les fotos han sortit bé perquè el dingo continua aprop. Pos el disparador de cable pensant que si vull obtenir una imatge de l'entorn i l'animal, amb tant poca llum, no ho puc fer disparant jo mateix la càmera. El dingo es mou d'un costat a l'altre i he d'esperar que s'aturi per intentar fer alguna foto bé. Fa tanta estona que mir pel visor de la càmera que no sé què hi pugui haver de nou al meu voltant. El silenci torna a fregar-me la pell. Ara pens que ja puc respirar amb normalitat. Records d'altres experiències semblants passen ràpidament pel meu cervell.

GORG I DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.

DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.

L'animal decideix seguir gorg endins fins que deix de veure'l. Necessit veure com han sortir les imatges del dingo passant per davant meu. Sembla que alguna pot ser bona. És ben hora de tornar a la campervan perquè quasi ja no hi veig.

DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.

DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.