bloc fotodenatura

30 d’ag. 2011

18 d’ag. 2011

Algunes fotografies dels darrers dies amb la llum com a protagonista, en un moment de l'any en el qual es fa molt i molt difícil aconseguir alguna fotografia de paisatge interessant: sense turistes, sense avions, sense vaixells, sense cotxes, en silenci...

FAR DEL CAP BLANC
Reflex digital a ISO 250. 17-35mm f/2,8 Intervalòmetre.Trípode.

Combinació de 23 fotografies.
© Miquel Àngel Dora

CREPUSCLE
Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8 Trípode.

CIM DEL GALATZÓ
Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6. Trípode.

1 d’ag. 2011

Nova guia d'amfibis i de rèptils.

L'amic Albert Masó i en Manel Pijoan acaben de publicar una guia d'amfibis i rèptils que, ben segur, satisfarà les necessitats d'informació dels fotògrafs de natura i dels naturalistes en general.

Aquest gran obra de 850 pàgines inclou l'estudi més complet i actualitzat de tots els amfibis i i de tots el rèptils de la Península Ibèrica, les Illes Balears i Canàries.
Assessorada per catorze herpetòlegs especialistes en els diferents grups inclou tota la informació necessària per a la identificació ràpida i precisa de qualsevol exemplar en el camp.
A més de 1500 fotografies hi ha 110 mapes de distribució i 120 dibuixos i espectogrames.
Inclou un CD amb els cants de 21 espècies d'anurs.

He tengut la sort de poder col·laborar fotogràficament en aquesta guia amb alguna de les meves imatges.

ANFIBIOS Y REPTILES DE LA PENÍNSULA IBERICA, BALEARES Y CANARIAS.
NUEVAS GUÍAS DE CAMPO
Masó A., Pijoan, M.
ISBN 9788428213684
Editorial Omega (2011)

20 de juny 2011

Cita

4 de juny 2011

Retallar imatges

Fa dies que, casualment, he coincidit a parlar amb diversos fotògrafs de natura sobre l'excés de retall que sovint s'aplica a determinades fotografies de fauna per tal d'obtenir imatges més espectaculars o, simplement, de subjectes més grans o aparentment més propers.

El retall o reenquadrament de fotografies de natura permet obtenir imatges ben compostes, eliminar elements no desitjats, centrar l'atenció sobre el subjecte principal o redreçar una imatge lleugerament torta, entre d'altres.

Pens que massa sovint el retall modifica en excés la realitat fotografiada, tant que, fins i tot podem obtenir una nova imatge que poc o gens té a veure amb la fotografia original. Aquest retall excessiu de la fotografia original permet mostrar -sobretot a intenet- imatges espectaculars que poden semblar mostrar un domini tècnic i/o compositiu de la persona que ha manipulat la imatge original.

El reenquadrament de fotografies d'aus és sovint utilitzat per alguns fotògrafs per obtenir imatges que poden fregar la perfecció.

M'he permès "enganar-vos" mostrant tres fotografies retallades, per a mi, en excés. Ara, però, em toca mostrar la realitat captada per la meva càmera...els originals.

LLAMBRITJA
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM

ESTORNELL NEGRE
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Trípode.

VOLTOR NEGRE
Reflex digital a ISO 400. 500mm f/4 IS USM. Duplicador 1,4X. Trípode.

No considerau que, en aquest casos, seria bo que qui retrata ens digués que es tracta d'un retall important?
No considerau que és bo que el fotògraf de natura comparteixi amb l'espectador les imatges de les veritats de les qual ha estat testimoni?

Esper no haver ferit la sensibilitat de cap fotògraf o fotògrafa de natura, no és la meva intenció. Salut i fotos!

22 de maig 2011

Cita 15M

29 d’abr. 2011

Territori Sól·lera

SÓL·LERA - Emberiza calandra
Reflex digital a ISO 400. 600mm f/5,6. Duplicador 1,4x. Trípode.

Poc abans de festes vaig realitzar algunes filmacions i diverses fotografies d'un aucell característic de les zones agrícoles: la sól·lera Emberiza calandra. Aquest emberízid de complexió robusta, molt comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident. De mida apreciable (18 cm) té un color marronós, llistat per damunt i per davall, sense blanc a les ales ni a la coa. Té el bec i les potes grogosos i no és gens difícil veure'l volar amb les potes penjants.

Al llarg de tres curtes sortides a un indret proper a Vilafranca vaig obtenir un material gràfic que he considerat oportú mostrar en format d'audiovisual. Un material aconseguit prop de casa, des de dins un cotxe i sense invertir-hi massa temps.

11 d’abr. 2011

Cita

Vista des del Puig den Galileu

28 de març 2011

Taller de fotografía d'orquídies a Mondragó

Fotografía de grup dels participants en el taller de fotografia d'orquídies organitzat pel Parc Natural de Mondragó.

21 de març 2011

Nuclears? No gràcies.

www.yosoyantinuclear.org

15 de març 2011

Avaluació taller de classificació i revelat de fotografies

El passat dissabte dia 12 finalitzà el taller de classificació i revelat de fotografies amb Lightroom que he impartit a Manacor.

Durant el taller he intentat mostrar el procediment que seguesc en la classificació i el revelat de les meves fotografies donant una visió allunyada de la manipulació exagerada de les imatges.

La sort, de nou, ha fet que hagi pogut impartir aquest taller amb fotògrafs i fotògrafes il·lusionats i motivats per aprendre.

PROCESSIONÀRIA DEL PI - Thaumetopoea pityocampa

Reflex digital a ISO 200. 60 mm f/2,8.

Els darrers mesos sembla que l'oferta de cursos i tallers de fotografia de natura ha esclatat a les Balears. Esperem que sigui en benefici no només d'aquesta activitat sinó especialment de la natura.

16 de febr. 2011

Cita

Una fotògrafa que vos recoman, la Nevada Wier.

9 de febr. 2011

Taller de revelat i classificació de fotografies

Per si és del teu interès tens més informació a:

http://www.fotodenatura.com/curs

2 de febr. 2011

Sorpresa

GORG BLAU
Reflex digital a ISO 400. 18-200mm f/3,5-5,6. Filtre polaritzador.
© Miquel Àngel Dora

Diumenge passat vaig fer una fotografia del Gorg Blau sense adornar-me que hi compareixia una persona. Una vegada revelada la imatge la vaig descobrir just a la vorera de l'aigua, solitària, donant una referència inmillorable de les dimensions de l'entorn retratat.

Feia dies que cercava alguna imatge en el meu arxiu per iniciar una nova secció en aquest bloc combinant una fotografia en blanc i negre amb alguna cita interessant. Mel d'abella! La fotografia s'adapta a allò que cercava.

14 de gen. 2011

Composició digital

Molt de tant en tant tenc el costum de dedicar estones a realitzar algunes composicions en base a fotografies realitzades a la natura i que, posteriorment, intent muntar amb més o menys encert.

El muntatge d'avui correspon a una sèrie de fotografies fetes a baixa velocitat d'obturació, en aquest cas a 1/15, per tal d'obtenir un fons desdibuixat i un subjecte principal mínimament reconeixible.

AGRÓ GRIS - Ardea cinerea
Reflex digital a ISO 400. 600mm f/5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

A partir de sis fotografies he muntat la imatge que teniu a continuació -us recoman clicar sobre la imatge per veure-la a una mida més gran- amb intenció de mostrar el vol d'un agró gris a S'Albufera.

EL VOL DE L'AGRÓ GRIS
Muntatge digital de 6 fotografies amb Photoshop CS5. 160 x 27,6 cms a 300 ppp.
© Miquel Àngel Dora

9 de gen. 2011

Cel, estels, boira i llums

Fa vent. Massa vent per poder treballar amb teleobjectiu. Una mar de núvols baixos està situada al sud de Mallorca. El sol es pon. Els núvols avancen cap al centre de l'illa. Cel, estels, nuvols baixos i les llums dels nuclis urbans es mesclen. L'ambient es força humit. L'equip es banya. Una tímida il·luminació provinent de la lluna permet treballar sense frontal. El dia es fa nit. Una imatge...

1 de des. 2010

Fotografia científica

He considerat que podria interessar donar a conèixer una disciplina de la fotografia ben poc coneguda i que, des del punt de vista de la fotografia de natura, ens permet abordar tota una sèrie de noves possibilitats d'especial atractiu.

L'amic Luis Monje és el millor fotògraf que conec especialitzat en fotografia científica. Ell mateix ens mostra la seva feina en el gabinet de fotografia científica de la universitat d'Alcalà.

31 d’oct. 2010

Recull de sensacions

Just acabat el Curs avançat de fotografia de paisatges que he impartit amb l'amic Marcos Molina, potser un bon moment per mostrar algunes fotografies del que ha estat un nou curs de fotografia de natura.

CERCANT UN BON PUNT DE VISTA
Reflex digital a ISO 200. 10-20mm f/4-5,6. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

Durant tres intenses jornades hem intentat oferir una visió molt personal del que pensam que és la millor manera d'abordar la fotografia de paisatge natural. Ara ens queden les fotografies que hem pogut obtenir i, sobretot, un bon grup de noves amistats que ben segur retrobarem en algun racó solitari de l'illa.

DE S'ALCADENA AL CAP FARRUTX
Reflex digital a ISO 200. 80-200mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.
© Miquel Àngel Dora

15 de set. 2010

Curs avançat de fotografia de paisatges

Els propers dies 23, 24 i 30 d'octubre de 2010, el company Marcos Molina i jo mateix, tenim previst tornar a impartir un CURS AVANÇAT DE FOTOGRAFIA DE PAISATGES (el mateix que realitzàrem el febrer i març de 2009).

En aquest curs -dirigit a persones que coneixen bé el funcionament del seu equip fotogràfic i que desitgen aprendre les tècniques avançades per tal d'obtenir millors fotografies de paisatges- tractarem, entre d'altres, els continguts següents:
Material fotogràfic ideal per retratar paisatges. Accessoris fotogràfics. Equip i seguretat. Tècniques fotogràfiques. Entendre la llum. Composició d’imatges. Elements del paisatge.

Hem organitzat el curs amb una part teòrica (12 h. aprox.) i tres sessions pràctiques en les quals intentarem que els participants treballin en tres ambients naturals diferents aplicant els conceptes teòrics abans esmentats.

Teniu més informació del curs a : http://www.fotodenatura.com/curs

6 d’ag. 2010

Tractament digital d'imatges (i 4)

M'agradaria dedicar una darrera entrada al tema del tractament digital de fotografies de natura tenint ben clar que aquest és un tema força complicat i que només el pas del temps pens que clarificarà fins a quin punt una fotografia pot ser revelada pel seu autor sense entrar a considerar-se com a un revelat excessiu o inclús com a una manipulació de la realitat.

ES CANONS
Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador. Filtre gris neutre.

L'objectiu inicial de les entrades dedicades en aquest tema no ha estat altrra que intentar definir o emmarcar què pot considerar-se revelat bàsic en fotografia de naturalesa i què ultrapassa un revelat més o menys correcte i es converteix en manipulació o en una modificació substancial de la realitat que els nostres ulls han pogut captar en el moment de realitzar una determinada fotografia de natura. Clarificar aquests aspectes pot ser especialment important a l'hora de definir les bases d'un concurs de fotografia de natura, una exposició col·lectiva, una obra impresa de contingut naturalístic...

El revelat digital bàsic d'una fotografia de natura en color pens que s'ha de basar en l'ajustament dels paràmetres següents:

Nivells (lluminositat) de tota la image: exposició, recuperació, negre.
La brillantor i el contrast de tota la imatge: curva de tons.
Saturació de color i intensitat de tota la imatge.
Balanç de blanc segons les condicions reals de llum quan es va fer la fotografia.
Enfocament (nitidesa).
Reenquadrament que no impliqui eliminar més d'un x% de la fotografia original.
Redreçar un horitzó tort.
Eliminació de les taques de pols del sensor.
Les correccions de l'aberració cromàtica i del vinyeteig.
L'ajustament del perfil de la càmera.

Crec que superen el concepte de revelat digital bàsic totes les accions següents:

L'eliminació d'elements (p.ex. eliminar branques que distreuen, fils elèctrics, torres de telefonia, avions, vaixells, deixalles, senyals, edificacions...)
Afegir elements naturals o artificals.
L'aplicació de filtres digitals o plugins de qualsevol tipus.
La correcció de la distorió o de la perspectiva.
El desenfocament selectiu d'alguna part de la fotografia.
La combinació de diferents fotografies amb enfocaments diferents per obtenir una imatge amb major profunditat de camp.
El processat de vàries imatges -amb software específic- realitzades amb diferents valors d'exposició per tal d' obtenir una fotografia de millor rang dinàmic. (HDR)
Les exposicions múltiples efectuades amb la càmera que modifiquin la realitat (p.ex: situar una lluna allà on no és possible que hi sigui).

Tenc dubtes sobre si considerar revelat bàsic els ajustaments següents:

L'eliminació del renou mitjançant software específic o per superposició de vàries fotografies.
El revelat per zones només en fotografia de paisatge natural.
L'enfocament selectiu.
La combinació de dues o més imatges de paisatge sense fer servir programes específics (HDR) per tal d'obtenir una fotogafia amb millor rang dinàmic.
La realització de panoràmiques mitjançant software específic.
La saturació i canvis de color parcials de la fotografia: to, saturació i lluminància.

Una fotografia de natura revelada aplicant més paràmetres que els considerats "bàsics" pot ser considerada una obra d'art des del punt de la fotografia no naturalística però crec que no pot tenir la consideració de document naturalístic. Si la fotografia és de natura el revelat pens que hauria de ser limitat. Si la fotografia no és de contingut naturalístic això ja és una altra història...
Ben segur els que heu arribat a llegir fins aquí us plantejareu molts dubtes, com jo mateix, vegem si entre tots i totes ens ajudam a clarificar-los.