22 de des. 2013

Entre maror i bonança.


Divendres passat el temporal de tramuntana no me va permetre obtenir cap fotografia a la zona nord de l'illa. Ahir dissabte dematí vaig considerar que podia ser el moment oportú per capturar una mar encara força moguda en un indret que, a l'hivern, crida sovint la meva atenció: la desembocadura del torrent de na Borges.

© Miquel Àngel Dora
 
 © Miquel Àngel Dora

 © Miquel Àngel Dora
 
 
 © Miquel Àngel Dora
 
 © Miquel Àngel Dora
 
 © Miquel Àngel Dora
 
 © Miquel Àngel Dora
 
 

15 de nov. 2013

Vivències de tardor.




© Miquel Àngel Dora


© Miquel Àngel Dora


© Miquel Àngel Dora


© Miquel Àngel Dora


© Miquel Àngel Dora


  © Miquel Àngel Dora


 © Miquel Àngel Dora


 © Miquel Àngel Dora


16 d’ag. 2013

Allà on la llum encara plora


M'he carregat de coratge per anar a veure els efectes del devastador incendi d'Andratx. Amb l'excusa de partir amb la càmera a la mà i amb la necessitat de fer-hi una passada ràpida per veure l'estat dels meus racons estimats, he caigut en l'estètica dels espais negres, del silenci, de la desolació... de l'esperança!
























6 d’ag. 2013

29 de maig 2013

Ens tocam


Ja fa un grapat de setmanes que vaig tornar de Menorca i el caramull de fotografies pendents de revelar encara és prou important. Quan lleu me pos a ajustar imatges i me top amb records i alguna sorpresa visual.

Al llarg d'aquell viatge cercava un punt de l'illa que em deixàs creure que Menorca i Mallorca es toquen, encara que només fos visualment, i el vaig trobar així com a mi més m'agrada: sense càlculs, sense mapes, sense preveure el temps. sense saber massa bé on anar, esperant que la natura dirigís les meves passes.

Vaig muntar l'equip orientat cap el Cap d'Artrutx. El seu far es destacava i el sol no em deixava veure bé algun bocí de terra que intuïa havia de ser el nord de Mallorca. Amb el pas del temps i l'ajuda del teleobjectiu vaig poder observar l'aparició fantasmagòrica del far de Formentor. La màgia illenca s'havia produït: Menorca tocava Mallorca.

CAP D'ARTRUTX I SILUETA DE MALLORCA
Reflex digital a ISO 200.300mm f/ 2.8 amb duplicador 2X. Trípode. Cable disparador.
© Miquel Àngel Dora

Detall de la fotografia anterior.


25 d’abr. 2013

Curs d'iniciació a la macrofotografia


Una vegada més el Parc Natural de S'Albufera m'ha demanat impartir un taller de fotografia de natura. En aquesta ocasió dedicarem unes hores a la macrofotografia en un espai tan estimat com és Sa Bufera.


2 de gen. 2013

7 de des. 2012

9 d’ag. 2012

Dingo


Arribam amb la campervan a Ormiston Gorge a la Serralada West MacDonnell després de conduir tot el dia. Els darrers rajos il·luminen la part superior d'aquest barranc i decidesc entrar-hi totsol amb el trípode, la càmerra i el 18-200mm amb la intenció de retratar un gorg amb la poca llum natural que queda. 

  GORG A ORMISTON GORGE
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode. Disparador de cable.
© Miquel Àngel Dora

Després d'uns deu minuts veig comparèixer a l'altra costat dels gorg un exemplar de dingo - canis lupus dingo. Venen al meu record paraules de coneguts que m'alertaren d'aquest mamífer abans de partir cap a terres australianes. Després d'acostar-m'hi tot el que puc faig algunes fotografies i cerc un lloc per on poder passar a l'altre vorera. No acaben de satisfer-me els enquadraments que puc obtenir des d'aquesta banda del gorg. Manca llum i l'animal no deixa de moure's. Decidesc intentar retratar l'animal disparant a velocitat 1/10 i diafragma f/8 per tal d'obtenir un fons desdibuixat. Sospit que si no ho faig així les fotos sortiran totes mogudes. He de pensar molt aviat i actuar encara més de pressa, en aquestes situacions és quan un s'adona que el domini de la tècnica fotogràfica és essencial per tal de centrar-se en el seguiment del motiu i en la composició. El silenci ha conquerit el barranc i crec que només la càmera, cada vegada que es dispara, romp aquest silenci inquietant.

DINGO
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

 L'animal s'allunya amb rapidesa davant la meva presència i decidesc mirar de seguir-lo barranc endins. Començ a caminar molt de pressa amb la càmera muntada en el trípode. El terreny arenós no ajuda a poder caminar aviat i veig com l'animal desapareix en el fons del barranc. Sembla que l'espectacle ha acabat.
Decidesc tornar a centrar-me en l'entorn i a fer alguna fotografia més del barranc. Em criden l'atenció els reflexos de les parets dns l'aigua.

REFLEX
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode. Disparador de cable.
© Miquel Àngel Dora

De mica en mica la llum va tenyint l'entorn d'un blau misteriós. Pens que he de tornar i don mitja volta. No faig dues passes i lluny, just allà on havia fet les fotos del primer dingo, en compareix un altre. M'atur. Pens. He de canviar la sensibilitat de la càmera. L'animal, vorera vorera, ve lentament cap a on som. Començ a fer algunes imatges i veig que el reflex del dingo i d'alguns arbres dins l'aigua pot ser un motiu interessant. La càmera me dona 1/125 de velocitat i procur anar en compte a disparar sense moure-la gaire.

GORG I DINGO
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

L'animal segueix avançant cap a mi com si no ves que som allà. S'acosta. S'acosta més. Ja el tenc al damunt.
M'arrisc i canvii la sensibilitat de la càmera. 400 ISO. Pos ràpidament diafragma 22, lleva l'autofocus - no em pot fallar l'enfocament-, comprov la velocitat d'obturació: 1/6 !!! Començ a disparar, una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set fotos canviant manualment el punt d'enfocament. El cor em batega aviat. No puc mirar si les fotos han sortit bé perquè el dingo continua aprop. Pos el disparador de cable pensant que si vull obtenir una imatge de l'entorn i l'animal, amb tant poca llum, no ho puc fer disparant jo mateix la càmera. El dingo es mou d'un costat a l'altre i he d'esperar que s'aturi per intentar fer alguna foto bé. Fa tanta estona que mir pel visor de la càmera que no sé què hi pugui haver de nou al meu voltant. El silenci torna a fregar-me la pell. Ara pens que ja puc respirar amb normalitat. Records d'altres experiències semblants passen ràpidament pel meu cervell.

 GORG I DINGO
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

 DINGO
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

L'animal decideix seguir gorg endins fins que deix de veure'l. Necessit veure com han sortir les imatges del dingo passant per davant meu. Sembla que alguna pot ser bona. És ben hora de tornar a la campervan perquè quasi ja no hi veig.

 DINGO
Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

  DINGO

Reflex digital a ISO 200.18-200mm f/3,5-5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora







6 d’ag. 2012

6 de maig 2012

Nou decàleg d'AEFONA


AEFONA ha presentat el seu nou decàleg que resumeix en deu punts el còdi ètic de fotografia de naturalesa.


 AUTO OMBRA A DEATH VALLEY - Desert del Namib
Reflex digital a ISO 200.10-20mm f/4-5,6.
© Miquel Àngel Dora

1. El fotògraf de la naturalesa ha de reflectir fidelment les situacions naturals i evitar patiments, pertorbacions o interferències en el comportament dels éssers vius, tenint com a principal lema que la seguretat del subjecte ha de prevaler sobre l'obtenció d'una imatge. En el cas de fotografiar espècies animals en captivitat, privades temporalment de llibertat, manejades o cultivades, en cas de plantes, ho haurà d'especificar.

2. El coneixement  esmorteeix els impactes. El fotògraf de naturalesa no només ha d'aprendre les tècniques necessàries, sinó que hauria de esforçar-se per documentar-se i conèixer el comportament, biologia i requeriments de l'espècie. Cercar el suport de persones experimentades i perfeccionar-se en aquest coneixement hauria de ser vocació de tot fotògraf de natura.

3. Hem de donar exemple amb les nostres actituds. El fotògraf ha d'obtenir els permisos pertinents, especialment en el cas d'espècies protegides, i conèixer la normativa dels espais naturals, especialment en les àrees protegides on es desenvolupi la nostra activitat. Així mateix resulta recomanable col · laborar amb els guardes.

4. El respecte i la conservació de la integritat del paisatge i els seus valors patrimonials (patrimoni arqueològic, formacions geològiques, elements minerals, etc) ha de prevaler sobre la pràctica de la fotografia. S'evitarà qualsevol alteració o manipulació irreversible. No hem de deixar cap tipus de residu a la natura. Les plantes també són éssers vius, que mereixen tota la nostra consideració. Sempre és millor apartar o subjectar branques, que tallar-les o arrabassar-les, encara que es tracti d'espècies comunes. La vida és tan valuosa en espècies escasses com en espècies comunes. L'ocultació d'amagatalls i d’observatoris s'ha de fer amb branques seques, bales de palla, materials inorgànics ...

5. Una pertorbació específica que s'ha d’evitar és l'excessiva proximitat al subjecte, que produeix estrès, intimidació, modificacions de l'activitat i, sobretot, habituació a la presència humana. L'ús de reclams sonors amb cants d'ocells està especialment desaconsellat en època de cria, per l'impacte negatiu que té sobre l'avifauna. El fotògraf experimentat ha d'aprendre a reconèixer els indicis d'estrès i evitar-los.

 STERNA MAXIMA - Florida
Reflex digital a ISO 200.600mm f/5,6. Trípode.
© Miquel Àngel Dora

6. Cal prestar una especial atenció a les circumstàncies en què els éssers vius poden ser més vulnerables, com en època de nidificació, de muda del plomatge o davant condicions meteorològiques desfavorables. Es desaconsella la fotografia d'aus en els seus nius. L'alteració de l'entorn d'un niu i la presència visible del fotògraf o del seu equip pot cridar l'atenció d'altres persones o de depredadors sobre el subjecte i s'ha d'evitar.

7. No és aconsellable alimentar la fauna salvatge per a la realització d'activitats fotogràfiques, ja que pot crear notables alteracions en individus i poblacions, introduir malalties i ocasionar accidents o comportaments no naturals. L'ús d'animals utilitzats com esquers vius, amb la seva capacitat d'escapament limitada, és una pràctica considerada com a poc ètica i que ha de ser informada per l'autor a la imatge.

8. No és una pràctica recomanable treure exemplars del seu hàbitat o traslladar-los del lloc o de les circumstàncies on  es troben per prendre imatges en un altre lloc serè o, fins i tot en estudi o en terrari, ja que es produeix estrès, es posa en perill l'animal i, a més, no es documenten degudament les circumstàncies naturals on habita.

9. Els centres especials on es mantenen espècies animals en captivitat tenen una normativa precisa per als visitants que hem de conèixer i complir. Algunes iniciatives prioritzen l'activitat econòmica de l'inherent funció educativa o el benestar dels animals; si hi acudim estem fomentant la seva explotació. En el cas d'éssers vius, l'autor ha d'expressar clarament en quines condicions i en quin context va obtenir la imatge i si aquesta procedeix d'animals en captivitat o amb la seva llibertat restringida d’alguna manera.
  
10. La postura dels fotògrafs de natura, de respecte i no intromissió en qualsevol manifestació de la naturalesa, ha d'estar argumentada i hauria de ser objecte de divulgació a través de les nostres eines: reportatges, exposicions, audiovisuals… Davant de qualsevol infracció o situació indesitjable, incloses les actuacions al marge de la legalitat vigent que poguessin realitzar altres fotògrafs, cal informar a les autoritats.

 AU MORTA A UNA PLATJA DE FUERTEVENTURA
Reflex digital a ISO 200.10-20mm f/4-5,6. Filtre degradat neutre.
© Miquel Àngel Dora

30 d’abr. 2012

Salvem Sa Ràpita


Ahir vaig tenir l'oportunitat de fer una fotografia panoràmica d'aquelles que seran, ben segur, difícils d'esborrar de la memòria, no tant per la dificultat tècnica sinó per la càrrega emotiva que em suposà fer-la, totsol i allunyat de la vivència a peu de platja i sobretot pels records d'infantesa.

La manifestació en defensa de la platja de Sa Ràpita, organitzada per l'entitat ecologista més important de les Balears, el GOB, mobilitzar milers de persones que saben i entenen que cada pam de terra natural de Mallorca demana la seva conservació, senzillament perquè estimen Mallorca.


Tretze fotografies realitzades amb una càmera reflex, teleobjectiu, un trípode i muntades amb l'ajuda d'un programa informàtic ha donat com a resultat una fotografia de tres metres i seixanta centímetres de llarg a màxima resolució.
Per si voleu tenir un record de la mobilització d'ahir podeu descarregar una imatge de dimensions més reduïdes que, potser, vos permeti jugar una estona cercant-vos dins la marea humana

Podeu disposar de la fotografia panoràmica clicant aquí.


15 d’abr. 2012

Caçar?


" La caza implica tanto al cazador como al cazado, al deporte como al trofeo. La caza consiste en matar la fauna. Hubo una época en que el cazador mataba para vivir y alimentarse, cuando a los animales se les empujaba a ir de una zona a otra en lugar de dispararles o envenenarles. Ahora quedan pocos lugares a los que empujar a los animales salvajes. Hace sólo cincuenta años, el hombre tenía que protegerse de las bestias; hoy las bestias deben protegerse en cierto modo del hombre."

Peter Beard 
The end of the game, 1963.


ELEFANTS - Safari fotogràfic
Reflex digital a ISO 400. 600mm f/5,6.
© Miquel Àngel Dora
 

26 de març 2012

3 de febr. 2012

Projecció comentada: 2011. Un any d'imatges.



   
El 2011 va ser, per a mi, un any molt ric en experiències i fotogràficament intens. Fins no fa gaire, no m'havia proposat de compartir aquestes experiències fotogràfiques però, una mica empès per companys i amistats, he considerat oportú mostrar i/o contar allò que un ha tingut la sort de veure, de viure i de retratar.

La intenció bàsica de fer una  projecció comentada és mostrar, a persones interessades en la fotografia i sensibles al món natural, el motiu, les circumstàncies, les anècdotes, el com, on o quan d'una determinada fotografia de natura; un determinat revelat de la imatge; un posicionament sobre la fotografia de natura digital, etc.

Per fer-ho en un ambient més relaxat he considerat fer aquesta projecció comentada a dos o tres llocs d'aforament limitat, compartint a continuació i si ens ve de gust, paraules, un cafè, una infusió o un bon sopar. Per això vos deman que faceu la vostra reserva prèvia als telèfons que facilitam.

Fins aviat!

DIES I LLOCS DE PROJECCIÓ (s'anirà actualitzant)

10 de febrer a les 20 h. FOTORUANOPRO a Palma.  COMPLET. Telèfon 971919640
o a  daniel@fotoruanopro.com

 16 de febrer a les 20h - Restaurant AVUI TENIM, c/ príncep, 16 de Manacor
Telèfon 605 996 909  (fins les 17h) o al correu avuitenim.restaurant@gmail.com



19 de gen. 2012

Retratar la natura amb respecte, seny i discreció


Els darrers anys ha augmentat espectacularment el nombre de persones que s'han aficionat a la fotografia de natura a les Illes Balears. Aquest augment en el nombre de practicants ha vingut acompanyat d'algunes pràctiques poc compromeses amb la declaració de principis i de conductes bàsiques del codi ètic de fotografia de natura reconegut per l'AFONIB i per totes les Associacions i Societats relacionades amb la fotografia de natura a l'estat espanyol.

La fotografia de natura, com a qualsevol activitat que es dur a terme en un entorn natural, comporta sempre una intrusió en la natura i, inevitablement, es poden causar molèsties als éssers vius. La fotografia de natura, a diferència de la caça fotogràfica, és una especialitat fotogràfica que implica el domini de les tècniques fotogràfiques, un bon coneixement de les espècies o indrets a retratar, un domini de les tècniques no perjudicials d'aproximació o d'atracció dels animals i un respecte escrupulós per aquestes espècies i paisatges.

  FOTÒGRAFA RETRATANT LA POSTA DE SOL
Reflex digital a ISO 100. 17-35mm f/2,8. Trípode. Disparador.
© Miquel Àngel Dora

Per fer-ne una comparança imaginau la feina d'un fotògraf esportiu; aquesta persona ha de tenir un domini del seu material fotogràfic i de les tècniques fotogràfiques, però també ha de conèixer perfectament la pràctica de l'esport que retrata: on pot situar-se i on no ho pot fer, en quin moment pot apropar-se a un determinat esportista, quan pot fer servir il·luminació artificial, quan pot canviar de posició, com i quan ha de sol·licitar els permisos per accedir als estadis, etc... De fet quan més coneixements tengui d'una determinada pràctica esportiva més possibilitats tindrà d'obtenir grans fotografies. Dit d'una altra manera: domina la fotografia, és coneixedor de l'esport i, a més, sap on hi ha el límit per aconseguir les millor imatges. Cap bon fotògraf esportiu envairà l'espai de joc  o s'atrevirà a obtenir imatges dels esportistes en els vestidors, per posar-ne un exemple.

Doncs el mateix es demana a la persona que desitgi retratar la flora, la fauna o els paisatges; un respecte escrupulós per la vida i la tranquil·litat dels éssers vius i per la conservació dels paisatges, molt especialment si es tracta d'espècies en perill o d'espais naturals protegits.


Darrerament he estat testimoni o he rebut informació de diferents actuacions, que no tenen en consideració els criteris establerts en el codi ètic de fotografia de natura. Actuacions en les quals sembla que l'objectiu únic de qui les dur a terme -un fotògraf A LA natura-  és l'obtenció d'una determinada fotografia sigui com sigui i costi el que costi, en perjudici de la pràctica autèntica de la fotografia DE natura.

Estic convençut que determinades actuacions són fruit del desconeixement i no d'una mala fe. Internet ha posat a l'abast de qualsevol persona centenars de fotografies de gran qualitat que animen a obtenir-ne de semblants (per ventura també ens hauríem de plantejar quines imatges penjam a internet) sense reparar que darrera de moltes fotografies de natura hi ha un treball previ molt important a l'obtenció de la imatge (consulta a experts i/o a científics, treball de camp, sol·licitud de permisos, documentació...).

 CAÇADOR D'IMATGES
Reflex digital a ISO 500. 400mm f/4 IS USM i duplicador 1,4x.
© Miquel Àngel Dora

Des d'aquest espai m'agradaria iniciar una campanya d'adhesió a les bones pràctiques en la fotografia de natura a les Illes Balears (pots deixar el teu comentari en aquest bloc) i l'oferiment per informar, formar o explicar allà on sia el perquè de la necessitat d'assumir el codi ètic de fotografia de natura.


13 de gen. 2012

Retratar a Mallorca


 
  FOTÒGRAF RETRATANT UN AGRÓ BLANC GROS A SANIBEL ISLAND
Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6 .Trípode.
© Miquel Àngel Dora


Fa temps que estic convençut que Mallorca és el pitjor lloc del món, o si més no un dels pitjors, per a la pràctica de la fotografia de natura, especialment pel que fa referència a fotografia de fauna i de paisatges.
Qui hagi viatjat amb la finalitat de retratar el món natural haurà descobert les oportunitats que ofereixen altres indrets del planeta d'obtenir bones fotografies de natura amb moltíssimes més facilitats i en moltíssim menys temps i esforços que les obtingudes a Mallorca.

Crec que els companys i companyes que es dediquen a la fotografia de natura a Mallorca són posseïdors d'una gran capacitat per treballar en les pitjors condicions i de captar amb facilitat moments clau de la vida i dels comportamentsde la fauna salvatge. Ho possen de manifest els materials de fotògrafs illencs que record haver vist recentment que han visitat zones de Finlàndia, Sudàfrica, Namíbia, Brasil, Alaska o de diferents indrets de la península Ibèrica.

Un viatje recent a Florida (EEUU), concretament a la zona del golf de Mèxic, m'ha fet veure la manera tan diferent de poder treballar dels fotògrafs locals en comparació amb nosaltres. Qualsevol sessió fotogràfica esdevé molt profitosa tant pel nombre d'espècies observables com pel nombre de bones imatges que es poden aconseguir.

Retratar algunes espècies d'aus presents a Mallorca o de semblants, obtingudes sense cap tipus d'amagatall ni camuflatge, a molt curta distància, sense molèstia aparent en els animals i amb altres persones presents en el mateix indret resulta molt gratificant per algú acostumat a veure com a Mallorca els animals fugen massa sovint de la presència humana.


 STERNA MAXIMA - Venice beach
Reflex digital a ISO 200. 300mm f/2,8 amb duplicador 2X. Trípode. Visor d'amgle.
© Miquel Àngel Dora


 ÀGUILA PEIXATERA - Pandion haliaetus- Estero Bay
Reflex digital a ISO 200. 600mm f/5,6.Trípode.
© Miquel Àngel Dora


 BUTEO LINEATUS - Corkscrew Swamp Sanctuary
Reflex digital a ISO 200. 300mm f/2,8 amb duplicador 2X. Trípode.
© Miquel Àngel Dora


 TRINGA - Sanibel island
Reflex digital a ISO 400. 50-500mm f/5,6-6,3. Trípode. Visor d'angle.
© Miquel Àngel Dora